L'electricitat i el Dr. No

L'energia és un gran negoci i un sector estratègic que sembla en mans dels dolents. Els grans teòrics de l'economia donen per axioma fets irrevocables. Per exemple, el retorn al domini públic del transport i la producció elèctrica. I a mi em sembla que un sector estratègic en mans privades és un triomf del Dr. No. La gestió pot ser i ha de ser a mans privades per garantir la competència. Bassols Energia o Agri-Energia han fallat poc, per exemple. La cosa grossa, d'interès general, no pot ser un monopoli. Una empresa que controli quasi el cent per cent de la xarxa elèctrica fa basarda, tingui la seu a Madrid, Frankfurt, Milà o Barcelona. Voleu dir que si l'empresa hagués estat catalana els pals haurien caigut igualment, perquè les inversions haurien estat igual de malparides?

Els monopolis (o a prop de ser-ho) no han de fer cap gràcia i molt menys si són privats i cotitzen a borsa. Els usuaris, entre els quals també hi ha els accionistes, no podem estar a mans dels dividends i de les fluctuacions dels mercats financers.

És lamentable estar-se unes hores a les fosques. És una experiència horrorosa estar-s'hi un dia. I has d'estar enrabiat i ple de còlera quan fa cinc dies. Personalment, no és el primer cop que m'hi trobo. Quan blasmo Endesa, contra qui llanço les meves malediccions? Els diria de tot. Però, serviria d'alguna cosa? Els meus problemes creixerien.

A ningú no ens ha agradat com ens han torejat els gestors d'aquesta mena de monopoli energètic. I no ens agrada que defugin responsabilitats. Que no anunciïn inversions decents per adequar els pals elèctrics als fenòmens meteorològics que sovintejaran per causa del canvi climàtic. Si en Tià Salellas fos aquí diria que expropiessin el sector elèctric. Jo només dic que, perquè no hi tornin, no parlin de multes, que no descartin la nacionalització.