Ni culpes, ni culpables

Sovint hi ha qui diu que la culpa de tot el que passa és sempre dels altres. Però no pot ser que sempre siguin els altres els qui s’equivoquen. Reflexió i debat són els elements imprescindibles per aclarir les coses i fer construcció política democràtica. Partint d’aquesta realitat, ara ens trobem que el govern socialista ens recorda que està encara en vigor un article 155 a la Constitució espanyola, que ens ensenyen des de Madrid cada vegada que diem que volem celebrar un referèndum d’autodeterminació amb totes les garanties. Ja som culpables sense haver començat? Serien capaços de tornar a dissoldre el Parlament i buidar de competències la Generalitat? O preferirien, com alguns proposen, suprimir la Generalitat?

El president de la Generalitat es va manifestar fa uns dies demanant als catalans unitat, mobilització permanent i confiança. Caldrà, a més, superar com a primer escull l’anomenada “causa general” contra l’independentisme quan encara no hem plantejat com ha de ser la República catalana. Les expectatives de diàleg es presenten animades per la marxa pels drets nacionals que vol impulsar el president per fer palesa la indignació social per la situació en què es troba l’anterior govern català.

Ens toca ara guanyar per Catalunya la gent que s’ha allunyat de l’esperit i el sentiment català per l’acció propagandística i contaminació informativa dels defensors de la monarquia partidària de l’autoritarisme. És política per superar l’hegemonia espanyola que amaga els incompliments de l’Estat, el defectuós finançament dels serveis públics, i explota com a arma destructiva la corrupció descoberta entre polítics catalans. El president planteja de nou la legitimitat de la celebració d’un referèndum pactat que no ha d’anar a defensar a Madrid, sinó senzillament explicar als polítics incrèduls i als que volen fer desaparèixer Catalunya com a nació, que vol diàleg i treball polític. Seria una bona manera de celebrar el dia internacional de la democràcia.

Ara toca fer resistència activa al negacionisme dels polítics espanyolistes i posar fi al desconcert actual que també afecta la dreta monàrquica. Transparència i aprofundiment democràtic en són la recepta. També toca treballar amb convicció perquè la societat castellanoparlant plural catalana no caigui de nou en la separació i enfrontament a què l’ha volgut arrossegar l’unionisme imperialista espanyol, fent-los creure que l’independentisme és la mare de tots els mals. Posem, doncs, la política i les institucions a treballar i crear el clima d’entesa, comprensió i tolerància social que es necessita a Catalunya per construir la gran majoria per un futur net. Ara que sabem que independència i república són el motor de la transformació social de Catalunya, com a factor de correcció a més de les desviacions del poder espanyol i la inestabilitat provocada.

Es pot trobar a Madrid gent que nega que Catalunya hagi sigut nació alguna vegada. Diuen que hem sigut súbdits de la Corona d’Aragó i res més. Però quan els preguntes on era la capital no saben contestar. Mostra del grau d’ignorància i de mala fe que podem arribar a trobar també a altres instàncies. No volen una República catalana a part. A Espanya els partits no són el poble, sinó que han esdevingut part de l’Estat. Aquesta gent, la que crida “¡Viva el rey!” i “¡fuera!, ¡fuera!” quan algú apareix amb un llaç groc a l’escenari del Teatre Real agraint els aplaudiments del públic a la representació de Faust, com acaba de passar, només fa veure el que ara apareix entre missatges de jutges fets públics. També hi ha qui durant una xerrada sobre la república s’aixeca de la cadira i se’n va quan sent crítiques a M. Rajoy. No escoltar està molt arrelat en la societat conservadora espanyola. Caldrà superar la política fàcil de denunciar culpes i buscar culpables en qualsevol activitat que no satisfà els interessos de qui vol governar l’Estat i la Generalitat a la seva conveniència.

Encara no han entès que Catalunya no és terra per dessagnar i asfixiar. El 155 econòmic els va fracassar. Encara no han entès que l’autoritarisme emergent a Espanya no podrà mai destruir l’ànima viva que és el desig català de llibertat i república.