Opinió

Keep calm

Un any i sense judici

Ara fa un any tot bullia. Era difícil preveure el final. En les paelles d’estiu el comentari era sobre la tardor calenta, que es va avançar amb l’aprovació, el 6 i 7 de setembre, al Parlament, de les lleis de desconnexió i que van portar Carme Forcadell a al presó. La BBC, per citar un mitjà internacional, es va instal·lar a Barcelona i parlava cada dia dels esdeveniments. Feia mesos que les entitats preparaven una mobilització permanent per defensar el referèndum de l’1 d octubre. Tots aquells dies, i en concret el 10 i 27 d’octubre, “proclamació d’independència”, van ser d’una intensitat que encara ara, un any després, s’està interpretant. Queda temps per fer una història completa i rigorosa d’aquells dies. Serà de gran interès llegir el llibre que Carles Puigdemont ha escrit des del seu exili a Brussel·les. Probablement, en aquest exemplar, hi haurà detalls del perquè uns consellers van quedar-se i d’altres van marxar. Públicament, Puigdemont ha anat dient que ell havia convidat tots els consellers i conselleres a abandonar el país. Aquest fet porta interpretacions que s’hauran de contrastar.

Un any és poc temps per fer una anàlisi rigorosa. Només els protagonistes en poden desvelar els detalls. En canvi, el pas d’un any és molt de temps perquè encara no s’hagi celebrat el judici. Els historiadors faran l’anàlisi dels fets concrets i pot esperar. La instrucció, l’ha de fer el jutge sobre els fets que són jutjats i això sí que no pot esperar més. Un any de presó preventiva és més que suficient perquè els empresonats no hagin d’estar ni un minut més entre reixes. La instrucció hauria d’estar enllestida fa dies i assenyalar com més aviat millor la data del judici. Hi ha hagut temps suficient per no devorar més una causa d’aquest abast social i polític. Han començat a sortir veus de mitjans de comunicació i de les defenses sobre el fet que el judici del “procés” hauria de ser televisat en la seva integritat. Aquest fet suposaria una millor entesa de la realitat d’allò que va passar per saber si són justes o injustes les penes demanades. Amb tot, la decisió final depèn del jutge i televisar el judici li pot suposar un maldecap, ja que tothom tindria l’oportunitat de veure les cares, tant del guàrdia civil que diu que els Jordis van pujar al cotxe patrulla sense permís com la d’altres testimonis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia