Menors, repte i oportunitat

La protecció dels menors ha de ser sempre una prioritat en una societat que es vulgui digna. També la dels nouvinguts. I per això les imatges de menors dormint en comissaries aixequen alarma social. Però el que ens ha de preocupar no és la imatge sinó el fons. Aquesta és una realitat que és complexa. En primer lloc perquè l’arribada de joves és constant, gairebé diària. Des de principi d’any n’han arribat més de 2.000 i es preveu que acabarem el 2018 amb més de 3.000. Que cal una actuació urgent és evident. De fet, la Dgaia ha activat només aquest setembre 425 places noves d’emergència. I ha posat en marxa entre el juny del 2017 i l’agost passat unes 1.800 places d’acollida en més d’un centenar de centres. I cal fer-ne més. Però ja no n’hi ha prou amb mesures conjunturals. La Dgaia ha de continuar liderant la resposta però aquest és un repte de país. Cal la màxima coordinació i col·laboració entre departaments del govern i amb les entitats especialitzades. I també la solidaritat dels municipis catalans. Picabaralles com les protagonitzades entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat sobre un dels centres de recepció de menors resulten lamentables. Cal redistribució territorial perquè l’alternativa seria un centre de centenars de places –una mena de CIE– que com a societat no podem permetre. I l’Estat ha de ser més transparent, amb més informació dels fluxos i garantir el dret d’asil i ciutadania. Perquè la Dgaia els pugui incorporar als programes d’inserció laboral de la Generalitat i a l’escolarització pertinent. Aquests nois no són un problema com transmet la demagògia populista que ahir va gastar Cs a la compareixença al Parlament del conseller Chakir el Homrani. Els nois busquen un futur millor, amb molta empenta i iniciativa. Són una oportunitat. La situació dels menors sense família no té solucions màgiques, però Catalunya és un país d’acollida que no girarà l’esquena a aquests joves. N’estic convençut.