La via d’Alcalà

Els prego vulguin situar-se: Girona, Gran Via de Jaume I, just al costat del col·legi Bruguera. Per als vehicles –cotxes i motos– que circulen en direcció a l’edifici de Correus, i la sortida de la ciutat, al senyor Joan Alcalà i Quiñones, regidor de l’àrea d’Urbanisme, Activitats, Mobilitat i Via Pública –gairebé mig cartipàs municipal està al seu càrrec!– se li va acudir inventar-se un vial rodat nou a la dreta, que permet als vehicles desviar-se, topant amb el carrer Eiximenis, traspassar-lo i accedir al pàrquing situat allà mateix. Una decisió discutible, que afavoreix exclusivament uns usuaris que feia quaranta anys que hi accedien des del carrer del Nord i Anselm Clavé. Però per aconseguir-ho, enderrocaren el quiosc de premsa que hi havia allà, la qual cosa posteriorment va permetre posar-hi les taules d’un cafè proper. Ara els vehicles poden desviar-se i accedir al pàrquing –ho fan una vintena al dia– després de vigilar de no matar cap cambrer, cerciorar-se que no venen vehicles d’Eiximenis i finalment, entrar al seu aparcament. S’han estalviat un minut. Enhorabona!

Però el que no va calcular l’eximi autor d’aquesta estranya mesura és que el semàfor de la Gran Via en aquell lloc hi és per tallar la carrera als vehicles que van en direcció a Correus i la sortida de Girona. Aquell semàfor és lent, com correspon a un lloc freqüentat per escolars i mares amb criatures. Ah!, però els astuts conductors han trobat una nova utilitat: la manera d’evitar esperar que canviï el color del semàfor quan des de lluny observen que el senyal es posa en groc i després en vermell, bifurquen ràpidament el seu vehicle cap a aquest nou carril. Hi penetren, giren de cop altra vegada cap a la Gran Via, aprofitant que quan el semàfor principal està en vermell, lògicament aquell estarà en verd, eviten així la parada obligatòria seguint la seva carrera, i sense cometre cap infracció! Es tracta de gent que té pressa i no s’està de romanços. Algú va descobrir aquest sistema, i ara ja hi ha força vehicles que el practiquen, malgrat els obliga a unes arriscades giragonses –a vegades a velocitat inapropiada– vigilar els cambrers i els usuaris del bar i el trànsit que ve d’Eiximenis, trencar a l’esquerra... Total, per situar-se impunement de nou a la via principal, evitant el semàfor. Repetim que es tracta d’una zona escolar, i de pas obligat per a molts vianants. Però tot això és poc important: els usuaris del pàrquing ara ho tenen un xic més fàcil. Al web del senyor Alcalà hi figura que entre les seves múltiples obligacions hi ha decidir sobre la “mobilitat i la via pública, i vetllar per una ciutat segura”. Estranya manera d’exercir-ho!