No teniu secrets

A finals de setembre, de resultes d’un atac informàtic, 50 milions de comptes de Facebook van quedar al descobert i a disposició dels atacants. Aquesta és la versió optimista, la dels responsables de Facebook, que reconeixen que no saben qui hi ha al darrere de l’atac, ni què perseguien ni què van obtenir, i que potser no ho sabran mai; pel que fa a la versió pessimista, el límit és la imaginació. El problema de Facebook són els seus usuaris. Hi ha qui s’embolica en una relació il·legítima sense adonar-se que la legítima pot descobrir l’afer simplement seguint els comentaris perquè ni tan sols s’ha molestat a restringir-ne la privacitat. Hi ha menors d’edat que envien fotos seves despullats a algú que no coneixen només perquè els les ha demanat. Hi ha qui aboca proclames abrandades amb vista a una rebel·lió de la qual, si més no, se’l podria acusar en grau de temptativa. Una vegada, un lladre de Minnesota, de nom Nicholas Wig, va entrar en una casa, va fer servir la computadora del propietari, i se’n va anar sense tancar-la deixant en pantalla el seu propi perfil. I com això tot. La gent perd el món de vista tan bon punt entra en una realitat virtual, sense adonar-se que el pot estar veient el món sencer. Els hackers són molt malintencionats, i els hackers russos més –Rússia és culpable, ja ho va dir Serrano Súñer–, però totes les opinions personals, les fotos familiars, les coordenades del domicili, les dades bancàries, etcètera, que us puguin trobar, les hi heu posat vosaltres voluntàriament, ningú no us hi ha obligat. Amb Hisenda teniu excusa, amb Facebook no.