Justícia universal

Tothom té opinió política. També els jutges, és clar, i no passa res perquè l’expressi, com van fer els del fòrum del Consell General de Poder Judicial que van buidar el pap contra l’independentisme, amb el vistiplau de tots els seus col·legues. El problema ve quan una casta amb aquesta opinió majoritària –per què, si no, van crear Jutges per la Democràcia per representar el reducte progressista?– ha de jutjar una causa estrictament política. Perquè llavors, és evident, esdevé jutge i part. I això en democràcia és inadmissible. El problema no és que la majoria de jutges manifestin o avalin opinions de la ultradreta espanyolista, sinó que ells mateixos hagin de jutjar conflictes polítics per delegació de qui ha dimitit de buscar solucions dialogades, i només vol seguir tapant la boca a la voluntat majoritària a Catalunya emparat en la seva llei, la del més fort.

La justícia espanyola no pot jutjar el cas català perquè això vol dir que la sentència ja està escrita. Si volen jugar a la barbaritat de jutjar idees –no les d’uns polítics, sinó les dels milions de persones que els van fer guanyar unes eleccions perquè fessin allò de què se’ls acusa–, no ho pot fer mai la justícia d’una part, perquè això ho podreix tot. Que sigui una de neutral de debò, sense ideologia. Com les que ja han parlat a l’estranger, ja s’ha vist com. Hi arribaran més casos i es guanyaran, sobre la base dels drets universals, però també fins i tot de la interpretació de la llei espanyola. Imagino jutges a Estrasburg concloent que un referèndum cap en una Constitució que també recull el principi democràtic o el respecte a les minories, que passen per davant d’altres drets que no són universals ni divins, tot i que per a alguns no n’hi hagi cap altre, com la unitat de la pàtria.