Eleccions?

La realitat demostra que tenim un govern feble, sustentat en una majoria parlamentària formada per col·lectius amb interessos no sempre coincidents. Segur, amb la mateixa finalitat, però amb estratègies diferents. Un govern que ha de fer molts equilibris però que vol comprometre’s en un projecte comú.

Pel que fa a la resta, s’ha de negociar amb un Estat en hores baixes i un govern socialista que s’aguanta per fines agulles de cosir. Un executiu, el de Sánchez, al qual li interessa seduir els independentistes malgrat estar lligat per la força del nacionalisme espanyol. L’existència de presos polítics i exiliats dificulta una relació fluida, tant a Catalunya com a Espanya. I el poder judicial, pujat al faristol de l’autoritat suprema, no vol fer aquesta feina, quan transita pel territori més ranci de la Castella profunda.I en la darrera baula de la crònica, el sorgiment públic del feixisme latent, que sempre ha existit però que fins ara no s’havia manifestat d’una manera tan desenfadada. Amb una premsa que l’alimenta i uns cossos de seguretat que compren el producte.

Amb un panorama tan complicat, és estrany viure en el dubte permanent?I no és gratuït que es rumoregi que hi haurà eleccions, aquí i allà. I encara més, quan es parla de consulta electoral s’ha de pensar, ara i aquí, a qui interessa. En un panorama tan mogut, crec que no van bé ni als governs ni a les oposicions, que són diverses i variades. Als partits els interessa enfortir els propis espais, i pensen que el temps juga al seu favor. Amb les eleccions municipals a la cantonada i les mai menyspreables consultes europees i andaluses, és millor primer disputar aquesta partida per sentir el bateg de la ciutadania. Eleccions de país?, no, gràcies.