Tamara

Tamara Carrasco, l’activista que va ser acusada de terrorisme per la vaga general del 8-N, haurà de continuar confinada a Viladecans perquè el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón considera que la justícia ha de consistir a humiliar la gent. Bé, oficialment, és perquè els CDR continuen actius, que ja és prou motiu perquè tots els progres que consideren que Vox és culpa de l’independentisme –“portava minifaldilla”– obrin la boca, però aquesta barrabassada és igual. Se’n podria inventar una altra. Al cap i a la fi, els autors de ficció, fins i tot els dolents, se senten com déus davant del paper en blanc. Com l’ínclit Pablo Llarena, que acusa els líders independentistes empresonats d’impulsar la fugida de 3.000 empreses i d’obligar el Gobierno de España a “sortir al pas” d’una retirada massiva de diners dels bancs. Tant li fa que l’ordre de la retirada provingués de La Moncloa i del preparao. Però és igual. Cap progre de saló demanarà responsabilitats per manipular les accions d’empreses que cotitzen a la borsa. Si no ho demana ni la burgesia. Si no ho demanen ni els mateixos bancs. Tampoc, ni progres ni burgesos, posen el crit al cel perquè el jutjat 13 de Barcelona hagi decidit retirar les acusacions de rebel·lió i sedició per a gairebé 50 investigats, molts d’ells alts càrrecs de la Generalitat, perquè, ah, al cap d’un any s’ha adonat que no és competent per investigar aquests delictes. Però, és clar, el titular del 13 Juan Antonio Ramírez Sunyer considera que la justícia és escarment, por, venjança i humiliació. I tot i haver començat investigant només l’exjutge Santi Vidal per unes declaracions, es va creure el Quixot contra l’1-0 i s’ha dedicat a enviar dades obtingudes de manera irregular –“yo soy la tormenta”– al Suprem i a l’Audiència. Diu Manuel Delgado que per covards ens ha quedat un poble humiliat. Hi ha qui diu que l’orgull ferit és el motor de la història. Aquí som molt de conformar-nos amb Ítaques. Però podríem començar simplement perquè hi hagi justícia.