Vuits i nous
Escolta, Europa
“Puigdemont publica un llibre sobre el paper de Catalunya
El seu autor, Carles Puigdemont, l’ha titulat La crisi catalana. I, amb lletra més petita, Una oportunitat per a Europa. L’editora, la Isabel Martí de La Campana, ha posat a la faixa el que ella hauria preferit: Escolta, Europa, això va de democràcia. Et conec, Isabeleta, que et dius marduix. Parlo del llibre, redactat a l’exili, que ens acaba d’oferir el president. ¿Què ha d’escoltar Europa? Que Espanya es regeix per una democràcia deteriorada, d’orígens franquistes. Que Catalunya per aquest motiu i d’altres que en el text es detallen se’n vol separar. Que Europa no hauria de ser indiferent a la crisi plantejada. Que una Catalunya en forma d’estat independent podria retornar a la Unió valors fundacionals que ara sembla haver oblidat... Anem a pams. Precisament perquè els té oblidats i no se li observa propòsit d’esmena pot molt ben ser que Europa sigui insensible a la crida del nostre president. Jo m’imagino perfectament alguns països que formen la Unió, i no cal dir noms, pensant que ja els va bé i encara els fa un favor el retrat que Puigdemont ofereix de la “deteriorada” Espanya. D’altres, més matisats, poden creure que “no n’hi ha per a tant” per molt cert que sigui, i ho és, el que l’autor del llibre explica. Un amic meu italià que ha seguit al peu de la lletra el “procés” i que hi va manifestar simpaties inicials, quan va haver vist els fets d’octubre amb les seves conseqüències violentes i judicials per part de l’Estat i el posterior aclaparament general de la gent em va preguntar: “Tan malament estàveu?” La pregunta sobrevola l’actual Europa. No hem agafat Europa en el millor moment.
En uns llocs Puigdemont dona per vàlid el referèndum del primer d’octubre. En uns altres, es brinda a celebrar-ne un del nou, acordat i vinculant. Europa hauria de forçar Espanya a organitzar-lo. O a trobar altres solucions satisfactòries. N’apunta. Arriba a dir que la independència no és l’únic camí. Se li podria retreure que parli només en nom dels independentistes, però un referèndum dona veu a tothom. I l’independentisme el podria perdre, com reconeix. “Això va de democràcia.” Se li podria retreure, també, que les idees sobre com Catalunya podria endreçar Europa són exclusivament seves. En una Catalunya independent, no tots els partits que successivament la governessin podrien opinar el mateix. Alguns es podrien manifestar antieuropeistes. Només li faltaria això, a Europa. Però hi ha, segons Puigdemont, i això estimula, la força d’un poble pacífic, organitzat, europeista i demòcrata d’antic...
L’exemplaritat queda malmesa amb la trajectòria d’aquests mesos al Parlament i al govern, inintel·ligible en qualsevol idioma. “És un afer intern d’Espanya”, deia Europa. Que no acabi dient que és intern de Catalunya.
