Bon cop

Marejats com hem estat aquests dies amb conflictes legalistes entre els partits al Parlament, no hem fet gaire cas d’un esdeveniment força interessant: un exguàrdia civil de nom Manuel Pastrana ha publicat un llibre en què, entre altres coses, afirma que el 23-F es va coordinar de La Zarzuela estant. Cosa que també afirma el llibre Un rei, cop per cop, publicat per Kalegorria el 2000, que explica que el rei Joan Carles, preocupat per certs sectors militars inquiets a causa de la “descentralització” d’Espanya, va organitzar el cop per crear un govern provisional (sense els partits catalans o bascos) liderat per un militar que no era cap altre que el seu exsecretari Alfonso Armada. El cop va fallar quan el tinent coronel Antonio Tejero va descobrir que entre els partits de la coalició hipotètica hi hauria el PCE, fet que el va impulsar a portar a terme un cop purament militar, que és quan el rei es va veure obligat a intervenir per “salvar” la democràcia espanyola. El 2004, El Temps va publicar un assaig de Josep Termes que deia si fa no fa el mateix i aportava més proves. El 2012, Der Spiegel va publicar un tèlex enviat el 1981 per l’ambaixador alemany en què aquest va expressar sorpresa per “la simpatia del rei pels colpistes”. El Sr. Rivera no para de justificar l’engarjolament de polítics catalans dient que són “colpistes, com els del 23-F”. I el presumpte colpista número u del 23-F on és? A la presó? No, a La Zarzuela. O sigui, al seu antic quarter general.