Catalunya al món: Jalisco

Un recent article del meu bon amic Josep M. Solé i Sabaté que parlava concretament de la creació de càtedres Catalunya en diversos indrets del món, lligant-se amb institucions aborígens de recerca i educació superior, a fi de donar a conèixer el país per Mèxic, m’ha fet recordar aquell Programa d’Estudis dels Catalans a Mèxic que es va desenvolupar durant uns anys a El Colegio de Jalisco, patrocinat per aquesta institució i la Generalitat de Catalunya. Si fa o no fa anaven a mitges amb les despeses i durant els cinc anys de vida que va tenir es van publicar una trentena de llibres sobre el tema, es van rebre visites de tots el rectors d’universitats públiques catalanes, però principalment de la Pompeu Fabra, el rector de la qual va venir diverses vegades i va acabar convertit en mestre emèrit d’El Colegio, a més de les relacions amb l’Institut d’Estudis Autonòmics del govern català, juntament amb el qual es va desenvolupar un bon “programa d’estudis locals i municipals” que va fer venir a Jalisco un reguitzell de professors catalans. També es va desenvolupar un programa de col·laboració amb la Universitat de Girona que va comportar també la visita a Catalunya de professors d’aquella casa, com jo mateix.

Conseqüència directa d’aquelles activitats van ser, entre d’altres, que Catalunya esdevingués la convidada d’honor en la Fira Internacional del Llibre del 2004 i que en aquests moments existeixi i faci la seva feina una Biblioteca Catalana, amb més de deu mil llibres, inserida a la magnífica Biblioteca Pública del Estado de Jalisco. De menys importància, però també de cert valor, són les activitats a Catalunya i a Mèxic i les publicacions que cada any es fan en un país i a l’altre sobre la presència catalana. D’ensopegades n’hi ha hagut tres: quan un nou director de relacions internacionals d’ERC, quan Maragall va esdevenir president, va suspendre unilateralment la col·laboració que li costava menys de 20.000 euros l’any a la Generalitat. L’altra va ser el sabotatge d’un distingit antropòleg català contractat per El Colegio que va evitar la creació d’una oficina de promoció cultural catalana pensada per a tot el continent que no li va semblar bé. La tercera, quan la ineficiència i l’egoisme de qui va ser la segona presidenta de l’Associació Catalanista de l’Amèrica Llatina (ACAL) la van voler acaparar. El que va començar bé a Jalisco se’n va anar en orris a Puebla.

De qualsevol manera la presència catalana a Jalisco i de Jalisco a Catalunya s’ha incrementat molt els darrers anys i no pas per esforços del govern català, que sovint promet i fa compromisos i poques vegades compleix. Cal reconèixer el valor del professor de català, enviat per l’Institut Ramon Llull, que no fa res més que impartir unes poques hores a la setmana de classe a la Universitat de Guadalajara i passejar i passar-la bé pel país. Tot per dir que coincideixo amb el que va dir Solé i Sabaté i que es podrien aprofitar les experiències de Jalisco.