Picasso indefens

A Claude Picasso, fill de l’artista, no li agrada que es facin tantes exposicions del seu pare. Diu que la majoria són “innecessàries” perquè “no aporten res”. El que no ha aportat res a Picasso és el cotxe que du el seu nom. Això sí que l’ha banalitzat. Ja fa dues dècades que els hereus van acordar amb l’empresa Citroën l’ús comercial del principal mite de l’art del segle XX per al popular monovolum. Ara sembla ser que aquest vergonyós contracte està a punt de vèncer i que no es renovarà. Potser han rebut una oferta econòmica més substanciosa d’una altra marca, qui ho sap. Mentre Claude Picasso, l’administrador legal del patrimoni familiar, va ingressant cada any una morterada en royalties, engalta que Picasso està sobreexposat. Hi ha propostes superficials i inclús mediocres sobre l’artista, hi ha museus que només l’utilitzen com a reclam, sí, però s’han fet, es fan i es faran grans exposicions picassianes perquè de Picasso no està tot dit. I com més se’n facin, millor. Actualment se’n pot veure una de magnífica a la seu barcelonina de la Fundació Mapfre, un combat cos a cos entre Picasso i Picabia. Explotació comercial a part, el que realment li fa mal a l’artista és el corrent revisionista de la seva ideologia d’esquerres i del seu compromís amb la República. L’últim a grapejar-lo ha sigut l’escriptor Arturo Pérez-Reverte, en declarar que va pintar el Guernica només per diners. I Picasso indefens.