Comissions

“D’aquí un temps els bancs cobrarem per atendre els clients a les oficines.” Ho va dir fa uns quants anys el responsable a les comarques gironines d’un banc ara ja desaparegut. Ell es referia a una tendència d’algun país del nostre entorn. I en parlava coincidint amb una allau de queixes de clients per les comissions que els cobraven bancs i caixes. Algú podria pensar que aquell banquer no tenia gaire visió ja que passats els anys els bancs, de moment, no cobren entrada. Però els que pensin així s’equivoquen. Potser per creuar la porta els clients no hem de passar per taquilla, però l’entrada la paguem, i de sobres. Paguem per tenir un compte, per tenir una targeta, per fer una transferència, per treure diners de segons quin caixer i, per descomptat, per tenir una hipoteca. I fins i tot paguem més del que ens tocaria com hem vist aquesta setmana quan el Tribunal Suprem ha dictaminat que els bancs ens han fet pagar injustament als clients l’impost lligat a les hipoteques. A les comarques gironines es calcula que aquesta mesura afecta milers de famílies. Per posar un petit exemple, només durant els primers sis mesos d’aquest 2018 a les comarques gironines es van formalitzar prop de 3.000 hipoteques. Si tenim en compte que aquest impost se situa entre 2.000 i 4.000 euros en funció de l’import de la hipoteca, només cal fer una petita multiplicació per fer-se una idea de l’impacte econòmic de la sentència. Un impacte negatiu per als bancs i positiu per a les famílies, que ja deuen fer càbales sobre què en faran, dels diners que recuperaran. Però més val ser prudents perquè res fa pensar que els bancs ho posin fàcil. Si no ho fan ni per tornar una minsa comissió d’una targeta cobrada indegudament, menys ho faran per tornar aquest impost. Però els clients han perdut la por de plantar cara i apliquen cada vegada més allò de qui no plora no mama. És ben trist que hàgim acabat d’aquesta manera quan ens necessitem els uns als altres. És evident que els bancs ofereixen un servei. I qualsevol servei, també el seu, ha de ser remunerat. Ens agradi o no. Però sentències com la d’aquesta setmana, que s’afegeixen a altres sobre comportaments abusius, són l’enèsim atac a la línia de flotació dels bancs. Sobretot a la que aguanta la seva reputació. Si no canvia d’actitud, costarà que la banca deixi de ser per a la ciutadania un dels sectors més antipàtics.