Impossible i impensable

L’aprovació del pressupost és una prova de foc per a tot govern i el del PSOE no és una excepció. Al capdavant de l’executiu espanyol des del mes de juny passat, els comptes del 2019 seran un test d’estrès per a Pedro Sánchez i el seu gabinet. La negociació evidenciarà la dèbil situació dels socialistes al Congrés, on tenen 84 diputats als quals han sumat els 67 d’Units Podem. Encara queden lluny dels 176 de la majoria absoluta i, com a l’estiu, miren la bancada del PNB, ERC i el PDeCAT. Però una cosa és donar suport a una moció de censura per desallotjar Mariano Rajoy i el PP de La Moncloa i una altra de molt diferent donar llum verd a un pressupost com si res. La situació que es viu a Catalunya, malgrat que alguns la voldrien normalitzar, és de total excepcionalitat. I des de fa més d’un any. Hi ha nou dirigents socials i polítics a la presó i uns altres a l’exili. Deslligar el context dels números i mirar de pactar-los al marge és impossible i impensable. Així s’ha constatat en la recent trobada que va mantenir Pablo Iglesias amb Oriol Junqueras al centre penitenciari de Lledoners, on els republicans ja van advertir-lo que no s’entrarà en cap negociació mentre no hi hagi un moviment del govern del PSOE amb els presos. Iglesias es va afegir a la pressió a Sánchez perquè hi hagi un gest. Si els socialistes continuen immòbils no hi hauria d’haver pressupost. La pilota és a la teulada de Ferraz.