Lluita en la ràdio matinal

El grup Prisa s’ha proposat recuperar el lideratge que havia aconseguit a Catalunya abans que primer Catalunya Ràdio i després RAC 1 consolidessin com a hegemònica la ràdio en català en el prime time matiner. Ha triat Josep Cuní com a professional per liderar aquest objectiu. De fet va ser ell qui va encarrilar el procés de normalització massiva de la ràdio matinal en català. Aquí, amb Josep Cuní es va posar en marxa dilluns amb el reiterat desig del periodista de fer una ràdio que tracti les coses que interessen i passen a l’oïdor i l’ocupen. Una obvietat que no sembla gaire un tret diferencial, atès que les altres cadenes també ho deuen tenir en compte. Potser la SER creu que les seves principals competidores, Rac 1 i Catalunya Ràdio, només tenen al cap un tema: el procés. Això avalaria la idea de la imatge que es té des de Madrid que les emissores públiques catalanes i privades afins només estan per l’adoctrinament. Però la informació pura i dura que pretén oferir SER Catalunya no és tampoc tan asèptica, i, com en la resta d’emissores, hi trobem un rerefons ideològic. Pel to que ha mantingut aquesta setmana sembla que SER Catalunya vulgui fer-se seu un sector que, tot i que no se sent a gust amb els exabruptes anticatalans de moltes cadenes estatals, es neguiteja amb la qüestió independentista. O bé perquè se’n senten decebuts o bé perquè mai ho han tingut prou clar. Això provocaria una ràdio dividida ideològicament en què els independentistes se situarien en l’àmbit de Catalunya Ràdio i Rac 1 i els unionistes de talent obert i negociador anessin a parar a la Cadena SER. El gran radiofonista Arribas Castro deia que la ciutat era un milió de coses. La ràdio, també. I finalment el lideratge s’obtindrà per la capacitat de renovació de la competència, pel transvasament de seguidors de Cuní al nou programa. I potser el factor ideològic quedi en segon terme. Com diu Cuní: “No tot a la vida és procés.”