Horrorland i el reequilibri

Un grup de quatre joves emprenedors catalans va tenir la idea de muntar un parc temàtic de l’horror , el primer que existeix al sud d’Europa, a Cercs, al Berguedà. Primer es van fixar en la mina de carbó Sant Romà, a la colònia de Sant Corneli. Però aquest espai que fa la delícia dels més petits, els era, òbviament, petit. I van anar a parar a la tèrmica de Cercs, on, gràcies també a l’alcalde de la població, Jesús Calderer, han muntat el projecte, anomenat Horrorland. I el projecte ha estat, almenys des del punt de vista empresarial, un èxit, ja que han venut totes les entrades –els dies d’obertura amb motiu de Halloween acaben el dia 17 de novembre i no en queda ni una a la venda– i el projecte ja s’ha garantit continuïtat, amb una altra obertura, més petita, per Nadal, i la repercussió econòmica al Berguedà i a les comarques veïnes és d’aquelles que costarà oblidar: càmpings, hotels i restaurants plens cada cap de setmana des del 10 d’octubre.

I aquest és un punt clau en aquesta història, com determinades iniciatives ajuden a generar ocupació i, per tant, treballen a favor del reequilibri territorial. Cal no ser innocents, i és obvi que l’important seria crear ocupació estable a les comarques pirinenques –i en moltes altres fora de la línia costanera–, una ocupació, a més, que no estigués vinculada només al turisme, sinó a la indústria, que s’afavorissin les iniciatives agroalimentàries, que fos veritat allò que es deia quan es va començar a cablejar el país que “un arquitecte podrà treballar des de qualsevol punt del país gràcies a internet”, cosa que ara no passa, etcètera. Però aquestes petites –o no tan petites– coses, com Horrorland o el Doctor Music Festival original –sí, el del 1996, de tan bons records– també hi ajuden, i per això sobta encara més que les administracions, tan propenses a ajudar projectes estranys a l’àrea de Barcelona, facin tant l’orni quan el projecte és a la resta de Catalunya.