Gràcies, Forn

Amb totes les mancances que es vulgui, amb tots els errors que hi hagués, amb tots els sacrificis i peatges que s’estan pagant... El fet és que Joaquim Forn i el seu equip polític i professional van aconseguir salvar la policia de Catalunya en un context tan terrible com el de l’U d’Octubre. Els Mossos no haurien sobreviscut socialment si haguessin atacat els col·legis electorals de la mateixa manera que ho van fer la Guàrdia Civil i el CNP, que es van comportar amb la brutalitat d’una força colonial. Van venir, van pegar i van marxar.

Un a por ellos dels Mossos d’Esquadra hauria eliminat per a unes quantes generacions la possibilitat de tenir patrullant als carrers un cos policial integrat en la societat i compromès amb el país. Agredir els ciutadans a la cua de les urnes hauria convertit el cos de Mossos en una entitat externa i hostil, impossible d’acceptar per una societat a la qual se suposa que han de protegir. Els Mossos són un dels símbols de l’autogovern, no poden convertir-se en la porra que el destrueix.

La República encara no ha arribat, però tothom es pot imaginar perfectament els Mossos com a policia republicana. Són acceptats per tothom, a diferència dels cossos policials de l’Estat, que generen un rebuig majoritari. Dins del cos hi ha totes les sensibilitats polítiques, com passa a la societat en general. Per això als Mossos hi ha independentistes, unionistes i indiferents. La Guàrdia Civil i el CNP, en canvi, estan integrades únicament per espanyolistes que passen per diversos graus d’agressivitat, en funció de les ordres.

El cas és que a les fotos de l’U d’Octubre no hi ha porres catalanes. I això és un patrimoni de país que la societat deu a unes quantes persones que a hores d’ara estan a la presó, a l’exili i/o processades. O sigui que gràcies, honorable conseller Joaquim Forn.