Cap a una eradicació de les actituds discriminatòries

Un dia qualsevol a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sant Cugat, agents de la policia demanen la documentació a persones que van a agafar el tren, però només a aquelles que tenen la pell fosca o presenten trets característics de col·lectius llatinoamericans. Els agents compleixen les ordres del Ministeri de l'Interior, amb l'afany de trobar sense papers i actuar en conseqüència. Aquesta escena, repetida arreu de l'Estat espanyol, és il·lustrativa de fins a quin punt un cert racisme de caire social i institucional s'ha instal·lat entre nosaltres. Com és que ens anem acostumant a fets com aquests? La llei d'estrangeria aprovada recentment preveu la retenció fins a 60 dies de sense papers als CIE (centres d'internament d'estrangers), per un fet (no tenir papers) que és una falta administrativa. A tothom li semblaria escandalós que es privés de llibertat una persona autòctona per una falta administrativa. La llei, per tant, consagra un tracte discriminatori en funció de l'origen de la persona, i trenca així, en opinió dels experts, el principi d'igualtat davant la llei. La mateixa detenció «preventiva» que se'n pot derivar, sense que hi hagi indicis de delicte, vulnera l'ordenament jurídic. La situació dins dels CIE és de total opacitat, sense cap mena de supervisió judicial i amb menys garanties que en una presó. Que les condicions poden esdevenir molt abusives, en dóna indici la vaga de fam que van efectuar interns del CIE de la Zona Franca de Barcelona el mes passat.

Itàlia, juliol de 2009. El govern italià presenta el pla Nòmades, que preveu el reallotjament forçat de milers de famílies romanís. A Roma es calcula que seran reallotjades unes sis mil persones, gairebé la meitat dels romanís que viuen a la ciutat. Les condicions dels actuals assentaments són molt precàries, i un pla per facilitar habitatges dignes fóra molt benvingut. Però no es tracta pas d'això, sinó de ressituar-los en macrocampaments ben allunyats, trencant així els seus vincles socials actuals i deixant-los amb ben escasses possibilitats d'aconseguir feina. A més, se'ls nega, per llei, el dret a aspirar a habitatges públics. El pla està estructurat per perpetuar la segregació social dels romanís i alimentar la discriminació. El mateix nom de pla Nòmades, ja n'indica la intencionalitat discriminatòria i de menyspreu, perquè la gran majoria dels afectats no ho són, de nòmades. Per exemple, la senyora Elpida, mare de quatre fills, va arribar procedent de Macedònia l'any 1991, i tant ella com la seva família tenen permís de residència a Itàlia. Són molts anys intentant que un dia els seus fills no siguin percebuts com a persones inferiors.

Podríem continuar explicant més casos de tractes discriminatoris a persones en funció de la seva religió, orientació sexual o de les seves discapacitats, entre d'altres. El fet és que arreu d'Europa s'observa un retrocés del principi d'igualtat civil i un avenç de les pràctiques discriminatòries, amb un enfortiment dels moviments xenòfobs. Des d'Amnistia Internacional pensem que la resposta no pot passar mai per actituds de contemporització amb aquestes tendències, sinó que cal reforçar l'estat de dret en tot allò que fa referència als drets fonamentals de les persones, i en particular, als principis recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Ateses les mancances legals que s'observen en molts països europeus quant a la no-discriminació, la Comissió Europea va posar en marxa l'any 2008 una proposta de directiva per la no-discriminació i la igualtat de tracte, que va ser ben rebuda pel Parlament Europeu. No obstant això, a hores d'ara la seva aprovació està encallada per les reticències o la negativa d'alguns països. Recentment, Alemanya hi ha manifestat la seva oposició. Amnistia Internacional insta el govern alemany que rectifiqui la seva posició, i alhora demana a la presidència espanyola de la Unió Europea que doni un impuls definitiu a l'aprovació de l'esmentada directiva al llarg d'aquest semestre.

Important com és disposar d'eines legals per defensar el dret de tota persona a no ser discriminada i per combatre el racisme i la xenofòbia, és també fonamental que la defensa ferma de la igualtat de drets arribi en forma clara al conjunt de la ciutadania i es mantingui l'acció social per eradicar les actituds discriminatòries. Aquesta és la funció d'un dia com el 21 de març, Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia, en el qual fem memòria de la massacre provocada per una càrrega policial contra una manifestació a Sharpeville, a la Sud-àfrica de l'apartheid, un 21 de març, però de 1960. La superació de l'enfrontament racial al país africà és tot un estímul per aconseguir les nostres fites en defensa del valor de ser persona per damunt de qualsevol altra consideració.