De reüll
Fer pont als museus
Quina mania de pensar que a Madrid fan millors exposicions
Els catalans tenim la mania de considerar que el de fora sempre és millor. Els últims anys s’ha imposat una idea fixa en el terreny cultural: que Madrid ens goleja en exposicions. Que si no tenim recursos per competir (no els tenim), que si hem perdut la imaginació (alguns no és que l’hagin perdut, és que no n’han tingut mai), que si ens hem tornat provincians (als qui tenen un punt de referència mesetari, el concepte provincià els queda curt i tot). Però vet aquí que aquesta freda tardor, els nostres museus s’han conxorxat per programar mostres d’un altíssim nivell. Amb quatre rals, no sé si amb imaginació però sí amb una pacient recerca al darrere per defugir les coses enllaunades i amb confiança en els professionals del país. Aquest cap de setmana de pont el poden dedicar a fer una ruta que no els decebrà. Per on comencem? Pel monestir de Pedralbes, on llueix la commovedora pintura de Charlotte Salomon, la jove artista que els nazis van gasejar a Auschwitz. O pel CCCB, on els rebrà l’univers d’un dels grans del cinema d’autor, Stanley Kubrick. L’oferta de Montjuïc es mereix un dia: Toulouse-Lautrec a Caixafòrum i Lee Miller a la Fundació Miró. El centre és per a gurmets: duel Picasso-Picabia a la Fundació Mapfre, tresors de finals del XIX dels museus parisencs a Can Picasso i art cinètic a La Pedrera. I això no és tot perquè s’acosten altres perles: pop art català al MNAC, Velázquez a Caixafòrum, Plensa al Macba... Pas mal.