Dret a decidir dels bancs

Per assenyalar a un independentista que administrativament és ciutadà espanyol (cosa que, ves a saber per què, s’assenyala sempre amb el to d’una satisfactòria venjança, com si fos una desgràcia natural contra la qual l’interpel·lat no pot fer altra cosa que resignar-s’hi), se’l convida sovint a mirar què hi posa al seu DNI. Quan, en realitat, el que seria inapel·lable seria mirar què hi posa a la seva hipoteca. Allò sí que fa plorar, és inamovible i desarma qualsevol esperança d’un món millor. Se sol dir que en la vida d’una persona només hi ha una sola cosa que no canvia mai, i que és l’equip de futbol. Però no és del tot cert. Si hi ha alguna cosa fixa en el temps, fidel amb els anys, d’una regularitat inalterable i que no canviarà mai peti qui peti i bufi el vent que bufi, són les quotes d’aquella fantàstica hipoteca a trenta anys signada poc després d’aconseguir l’ingrés a la vida laboral i que es continuarà pagant fins que la jubilació aparegui en l’horitzó.

El futbol es presta als canvis emocionals. No és el mateix ser del Barça en l’època dels sis títols en un any de Guardiola que en les de sequera pertinaç, en què tot el que es podia aspirar a aconseguir era una trista copa del Rei i gaudir d’alguna derrota del Madrid. La intensitat d’aquesta fidelitat futbolera no és la mateixa, i es veu sovint molt alterada per pujades i baixades en un mercat molt subjecte a la volatilitat dels gols propis, els resultats aliens i els canvis d’entrenador. En canvi, a Espanya ja poden canviar els bancs de nom, desaparèixer un dia per reaparèixer l’endemà sota el nom d’una altra entitat més grossa, acabar amb els seus directius a la presó, canviar de seu de sobte per indicació reial i governamental, o arruïnar-se fins al punt d’haver de ser rescatats entre tots, que la hipoteca i les seves clàusules no es mouran mai de lloc. És l’autèntic signe d’identitat que es manté inalterable, i ni tan sols el risc de deixar famílies al carrer, ni tampoc una sentència de tot un Tribunal Suprem, aquell que s’atorga el poder de dictar el destí polític d’un país i condemnar les vides dels seus dirigents a partir de relats jurídics inventats, no pot canviar-hi ni una coma. Vols saber si ets ciutadà espanyol? No miris el DNI, sinó la teva hipoteca en alguns d’aquests bancs, autèntic ADN d’un Estat, i convertits per obra i gràcia del Suprem en els veritables subjectes amb dret a decidir.