LA GALERIA
Hem perdut un aliat
Des del punt de vista històric i polític, Catalunya sempre ha tingut molt mala sort. Ara mateix, el “col·lectiu català” està completament estabornit, totalment esmaperdut i molt deprimit, després dels fets de l’octubre del 2017. No hi ha dubte que, des de la perspectiva de fa un any, la diada de l’1 d’octubre no va ser tan positiva com diu l’independentisme cofoi i eixelebrat. De tota manera, el que sí que es pot dir és que el dia 27 d’octubre del 2017 va significar una derrota greu comparable amb la de l’11 de setembre del 1714. Durant el mes d’octubre de l’any passat es va posar de manifest que Catalunya és un país feble i impotent que vol però no pot. I el pitjor de tot no és el que va succeir el 2017, sinó un punt que pot passar desapercebut. És quelcom que caldria analitzar molt bé i molt millor: si durant aquest 2018 ja es pot dir que els catalans hem perdut un aliat (aliada) clau a Europa: la cancellera alemanya, Angela Merkel.
Catalunya actualment és com una persona malalta que no és prou conscient de la seva malaltia, però a la qual la seva xacra li afecta tot el cos i, a més, li provoca altres malalties que la fan anar molt malament. Catalunya actualment és com un malalt que té una malaltia que és com una pesta postmoderna, que és la diabetis, la qual li provoca una feblesa i, sobretot, una impotència (política, econòmica, social, sexual i existencial) molt remarcables i, a més, això li produeix que també es trobi en un estat de depressió col·lectiva permanent. Tota aquesta metàfora/ descripció de la realitat es concreta en el fet que, si anem malament en el present, encara podem anar pitjor en el futur. I, tal com diu el títol d’aquest article, la clau que pot fer descarrilar definitivament l’anomenat procés és la pèrdua, com a figura política europea de primer ordre, d’Angela Merkel. Pensem que dins d’una Europa decadent, maldestra, irracional, testosterònica, tercermundista i d’extrema dreta, la Sra. Merkel era l’única líder sensata i europeista que defensava la democràcia i els drets humans, i que tenia molt present els drets col·lectius dels pobles d’Europa i la diversitat lingüística. Sense la Sra. Merkel com a lideressa d’una UE que fa figa, el poble de Catalunya pot tenir un col·lapse polític terrible. Cal tenir present que, sense una Europa federal i democràtica de debò, Catalunya mai podrà gaudir de la sobirania plena i sempre serà una esclava de l’imperialisme castellà.