‘Oliba episcopus’

El Museu Episcopal de Vic dedica a Oliba de Cerdanya (971-1046) una exposició amb motiu del mil·lenari de la seva ordenació com a bisbe d’Osona l’any 1018. Marc Sureda i Jubany és el comissari de l’exposició i alhora director del catàleg de la mostra. L’exposició es pot veure des del 27 d’octubre fins al 10 de febrer del 2019. La proposta expositiva i interpretativa que es fa és de les que són més habituals als grans museus italians, francesos, anglesos o alemanys que als nostres.

Faig aquesta afirmació per subratllar la voluntat de revisar el llegat del bisbe Oliba i situar-lo adequadament en un context general d’un moment en què s’acaba el que podríem dir-ne un cert ordre carolingi d’Europa i s’avança cap a la feudalitat primerenca. I ho faig també per deixar constància de l’esforç reeixit de mostrar-nos un conjunt de peces que o bé es relacionen de manera directa amb el bisbe i abat Oliba o per les seves característiques i datació ens ajuden a entendre millor el rerefons més essencial de la mostra. Les procedències internacionals de moltes de les peces acrediten el valor explicatiu del seu préstec.

Marc Sureda ens recorda que Oliba va ser elegit abat de Ripoll i de Cuixà l’any 1008 però ens insisteix que és en la condició episcopal que desplega totes les seves potencialitats. És com a bisbe que és “constructor d’edificis i obres d’art sacre”, “promotor cultural” i “dipositari de l’autoritat pública”. La sola contemplació de les tres Bíblies –la de Ripoll, ara a la Biblioteca Apostòlica Vaticana; la de Roda, ara a la Biblioteca Nacional de París, i la de Sant Miquel de Fluvià (un foli de l’Arxiu Municipal de Banyoles)– ja justifica una visita. El catàleg editat, els estudis que conté i el Congrés convocat ens mostren un moment pletòric de Vic i la personalitat singular d’un comte bisbe.