Un art mediocre

Hi va haver un temps en què els artistes subministraven els patrons visuals de la societat. Les seves obres influïen poderosament en els codis del cinema, de la publicitat, del disseny de productes i de moltes altres parcel·les de la indústria de l’espectacle i l’entreteniment. I, per descomptat, els de les revolucions polítiques. Eren l’avantguarda. Però aquest lideratge l’han anat perdent. Avui són els artistes, com a mínim els que promouen les esferes del poder i els que reben més atenció mediàtica, els qui manlleven idees sense cap ànim transgressor. En tenim la trista prova amb el nord-americà Jeff Koons, que acaba de ser condemnat a pagar una morterada de diners per haver plagiat un anunci d’una marca de roba femenina en una de les seves escultures, Fait d’hiver (1985), que es va exposar fa uns anys al Centre Georges Pompidou de París i que va ser subhastada per uns milions de res a la sala Christie’s de Nova York. No és el primer cop que Koons, un dels artistes més cotitzats, és acusat de lladre d’imatges sense resignificar-les en cap sentit. Amb personatges com aquest, no és que l’art hagi sacrificat la seva originalitat sinó directament la seva raó de ser. Però que tot el que han encapsulat els museus i les galeries no ens faci perdre de vista que l’essència més pura de la creació continua estant en els estudis dels artistes que mai figuren en les llistes top. I en l’espontaneïtat del carrer.