Presumptes

En democràcia, fins que a l'acusat d'un delicte no el declara culpable un tribunal, aquesta persona té dret a la presumpció d'innocència. Així, quan els mitjans ens referim a algú de qui se sospita que ha delinquit, sempre utilitzem l'adjectiu presumpte: «El presumpte violador», «el presumpte assassí», «el presumpte lladre». Per més que, a primera vista, les proves incriminatòries semblin indiscutibles. La foto dels bombers catalans en un supermercat de França, i que la policia d'aquest país va prendre per membres d'ETA, va ser difosa a bastament per la premsa i la televisió. Però per als diaris de Madrid, llevat d'El País, que en portada ja preguntava si eren etarres o bombers i en el peu de foto de la pàgina que se'n feia ressò explicava que eren «cinc persones identificades com a etarres per la policia», això de la presumpció d'innocència deu ser un adminicle conceptual que treu interès a la notícia. Llegíem dissabte les portades, al costat de la foto en qüestió, i vegin. Abc: «De compras antes de matar.» La Razón: «La cuadrilla de la muerte.» El Mundo: «Retrato del comando etarra con el carrito de la compra.» Aquest darrer diari era el que més reblava el clau de l'acusació directa, sense embuts ni traves deontològiques. A la plana corresponent, informava: «Los asesinos del policía francés fueron grabados en un ‘hiper' la víspera del crimen.» I sempre, amb profusió de fotografies dels confiats bombers catalans. A la plana 3, el mateix diari afirmava en un editorial: «...cinco miembros de ETA con el carrito de la compra en un supermercado la víspera de matar a un agente francés viene a demostrar que la banda ha relajado sus medidas de seguridad hasta caer casi en el ridículo.» L'endemà, un cop aclarit que no eren terroristes, El Mundo acusava la policia d'haver-los induït a confusió. Però ni una sola línia per demanar disculpes als bombers tractats de criminals. Res. Al director d'El Mundo se li va concedir, fa un temps, el premi Montaigne, un guardó europeu reservat als valors humanístics.