Gestió autòctona

El president de CiU, Artur Mas, afirma que si el centre de decisió d'Endesa hagués estat a Catalunya –en referència a l'intent fracassat de compra per part de Gas Natural– s'hauria gestionat millor l'apagada que va provocar la nevada. Potser sí, però això que les coses funcionen millor amb capital i/o gestió catalana no lliga amb la història elèctrica. Si Endesa –controlada en un 92% per la italiana Enel– té gairebé el monopoli del mercat català és perquè en els anys noranta –quan era una empresa pública– va haver de comprar dues elèctriques amb seu catalana que estaven en fallida per les inversions en centrals nuclears. Una era Fecsa, fundada el 1948 pel financer mallorquí Juan March a partir de la compra de la Barcelona Traction, coneguda com la Canadenca per l'origen del capital, que el 1912 va absorbir la Compañía Barcelonesa de Electricidad creada el 1896 per l'alemanya AEG. L'altra era Hidroelèctrica de Catalunya, fundada l'any 1946 per Catalana de Gas, que el 1991 es va fusionar amb Gas Madrid per crear Gas Natural. La tercera gran companyia del mercat català, també absorbida per Endesa, era la pública Enher.

Però com que la història no s'ha de repetir necessàriament, cal donar un vot de confiança al capital català. Tant que s'omplen la boca que cal donar protagonisme a la societat civil, els de CiU podrien passar a l'acció impulsant una societat anònima –en els últims temps les SA són més de fiar que les fundacions– amb l'únic objectiu d'aconseguir els diners suficients per presentar una oferta de compra prou atractiva perquè els italians no la poguessin rebutjar. A veure si la iniciativa té més èxit que la de crear una companyia aèria catalana: l'empresariat no parava de reclamar-la, però quan es va comprar Spanair hi va posar tan pocs diners que s'ha d'aguantar amb calé públic.