la crònica
Joan Busquets
En el proemi del seu llibre Martí Luter. Valoració actual de la Reforma, l’autor dedica unes ratlles a agraïments, entre els quals aquest: “Uns companys de ruta: Francesc Folch, M. Dolors Rubau i Narcís Costabella, que em van acompanyar a l’Alemanya de Luter i van seguir, de bon grat i amb paciència, un autèntic pelegrinatge pels llocs luterans, en una aventura molt aprofitada culturalment i espiritualment.” L’exquisida erudició de Busquets l’havia empès a escriure una valoració actual de l’obra de Luter, basant-se en documents, escrits i llibres. Mai havia estat, però, visitant en persona aquells llocs del que llavors era l’Alemanya de l’est, on havien tingut lloc els esdeveniments principals de la Reforma. Aquells amics li serviren amb entusiasme l’ocasió de ser-hi present i recórrer els escenaris de l’aventura luterana.
Es pot dir que va ser el primer sacerdot catòlic que es va atrevir a parlar de la Reforma sense els tòpics i anatemes acostumats contra el seu principal inspirador, Martí Luter. I amb un llenguatge planer, a disposició dels profans que no havíem entès prou bé els motius que portaren al cisma protestant. Un sol paràgraf serveix per definir-ho: “Luter s’adonava de la gravetat i la forma subversiva de la seva doctrina sobre l’Església. El seu concepte d’Ecclesia abscondita, purament interior, no exigeix cap tipus de ministeri més enllà de la predicació i del culte. El servei de la unitat és sobrer. No necessita bisbes ni papa, ni cap ministeri per a una Església invisible... Només salva la unitat interior de l’Església des de l’acceptació de la gràcia per cada un dels creients.”
Joan Busquets ha estat un fruit d’aquell seminari gironí on, en el moment d’ingressar- hi l’any 1952, es vivia un moment de plena efervescència, amb la direcció magistral del Dr. Estela –“mestre i amic”, com l’anomena l’autor–. Aquella florida de nois joves procedents de les parròquies del bisbat, que es matricularen al seminari després del 1939, evolucionarien des de la rigidesa i ortodòxia que exigia el bisbe Cartañà cap a un coneixement profund i sincer de la doctrina cristiana, la seva història però també les seves contradiccions. Alumne, professor i director de seminaris a Girona i a Barcelona, Busquets ha estat una referència, que s’uneix a altres noms enyorats, com el de Modest Prats, que significaren una alenada d’aire net i pur en el clos sempre humit de l’Església Catòlica.
Ara que ja ha traspassat el llindar de la mort –aquella hora de temença– podem imaginar que en algun lloc es trobarà amb Martí Luter, per continuar conversant amablement sobre les respectives teories del seguiment de la fe per la humanitat i els desacords que ens ha llegat la història.