Humiliació professional

L’article 123 de la sacrosanta i pètria Constitució espanyola explica que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern de la Justícia, estarà presidit pel president del Tribunal Suprem, que al seu torn serà nomenat pel rei a proposta del mateix CGPJ. Els membres d’aquest consell són 12 jutges i magistrats i 8 advocats i juristes triats entre els professionals “de reconeguda competència i amb més de 15 anys d’exercici de la professió”, segons el text constitucional. La seqüència és ben lògica: es nomenen els membres del CGPJ i aquests trien el seu president, que alhora presidirà el Tribunal Suprem. No sembla un mal sistema: res millor que un grup de jutges i d’advocats de prestigi per governar el poder judicial. Tanmateix, quan passem del paper als fets, la seqüència s’altera i la manipulació política de la Justícia a Espanya fa que la democràcia esdevingui una carcanada, buida per fora i per dins. Em poso en la pell dels advocats “de reconeguda competència” que seran nomenats com a membres del CGPJ pel Congrés i el Senat a proposta dels partits, i un calfred em puja per l’espinada. Quina humiliació, quina vergonya! La Constitució els atorga la facultat de triar ni més ni menys que el president del Tribunal Suprem, la cúspide de la piràmide judicial, però els polítics espanyols ja han decidit per ells. És més, primer han triat qui serà el president i després han començat a fer la llista dels membres del CGPJ –que hauran d’acceptar el seu càrrec com a membres d’un òrgan que l’arquitectura constitucional havia volgut independent de les ingerències polítiques– amb la seva llibertat coartada d’antuvi. Els partits polítics els imposen el nom del president, i ells hauran de limitar-se a validar-lo. És la perversió del sistema democràtic expressada amb tota cruesa. Qui pot confiar en la llibertat i independència dels tribunals, si el seu màxim òrgan de govern està corcat per les ingerències polítiques des de l’origen?