Gràcies, Llançà

Abans de desenvolupar aquesta galeria voldria agrair de tot cor l’actitud positiva de l’equip de govern de L’Ajuntament de Llançà, encapçalat pel seu jove i ferm alcalde, per haver tingut el coratge, la sensibilitat social, l’esperit a favor del medi ambient i la voluntat política d’haver fet possible la Festa del Tren i el Manifest de Llançà del 10 de novembre. Gràcies, Llançà. Gràcies, Pere. També cal agrair –i felicitar– a les tres associacions, molt serioses, cartesianistes, molt bones coneixedores de les legislacions de transport públic ferroviari (catalana, espanyola i francesa) i lluitadores fermes i infatigables a favor del tren convencional, i del sentit comú, com són la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic, de l’àmbit de tot Catalunya), la UTPP (l’Associació d’Usuaris del Tren de Perpinyà a Portbou) i la Fnault (Associació d’Usuaris del Transport Públic de l’àmbit de tot l’Estat francès), i el Sr. Pere Macias (exbatlle d’Olot, exconseller de la Generalitat i actualment coordinador de rodalies/regionals de tot Catalunya). I el govern d’Occitània, molt ben representat per la seva vicepresidenta, Agnès Landeville. Doncs bé, l’aplec, la reunió ferroviària del 10 de novembre a l’esplèndida vila de Llançà es va poder celebrar amb molta dignitat; la qual cosa ja és un èxit en vista de la precarietat de mitjans i en vista de la ideologia panxacontenta dels ajuntaments de Figueres, Vilajuïga i Colera, els quals no hi van assistir ni van excusar la seva no presència. Malauradament la comarca de l’Alt Empordà i gran part de Catalunya encara no ho entenen, a causa de la gran influència de la dictadura del cotxe privat. Un dels punts més importants que cal tractar, que es va posar de manifest en aquesta reunió/Festa del Tren de Llançà del 10 de novembre, és que cal solucionar amb molta voluntat política el greu problema de les interconnexions ferroviàries Portbou-Cervera; unit a això també darrerament hi ha un altra qüestió bàsica molt lligada, com és la manca de seguretat a l’estació internacional i transfronterera de Portbou. En aquest punt, tant en la manca de seguretat ciutadana com en la difícil comunicació transfronterera sud-nord i viceversa, cal una molt més important coordinació entre Renfe-SNCF i també més coordinació policial entre Catalunya/el Regne d’Espanya i la República francesa. El que no pot ser és que entre Portbou i Cervera cada dia es violi el Tractat de Schengen i alhora els portbouencs i, de retruc, tot l’Alt Empordà pateixin una inseguretat terrible per la manca de Mossos d’Esquadra a la comarca.