Ja són aquí

Ja són aquí els llums de Nadal, encara no encesos, però igual de vetustos que cada final de tardor, vertebrant el sostre dels carrers principals de ciutats i pobles, prefigurant les festes, sense dissimular l’absoluta insubstancialitat de la campanya desaforada de consum i regals, majoritàriament per compromís. L’únic nou, que de fet ja no ho és, és que en lloc del safari pels grans magatzems sota la sonsònia de les nadales, molts es dedicaran a navegar per les procel·loses aigües de la xarxa del comerç electrònic.

Alguns s’hi il·lusionen. Tot el respecte per ells, per descomptat, com també pels que odien el tomb de l’any per motius emocionals i punt. Però és que és impossible no adonar-se del gran guinyol de tot plegat, de com d’arnades estan les litúrgies del mercadeig, de com ens deixem arrossegar sense ni gota d’autocrítica pel que se suposa que toca, segons diuen els anuncis de perfum, de llepolies o de joguines. Potser ara que li hem vist les orelles al llop de la destrucció del planeta, a càrrec nostre, hauríem de començar a pensar en el tema i en un concepte que alguns ja estan interioritzant: sostenibilitat. Donem momentàniament per bo que cal que corri el diner perquè el sistema no pari, que cal continuar pedalant per no caure de la bicicleta (això ja ho discutirem un altre dia), però ampliem la perspectiva i obviem una mica el fulgor dels llums per gaudir de l’atavisme amb sobrietat.