Fages de Climent i ‘Cims borrascosos’

Sí, Cims borrascosos, que en l’anglès original és Wuthering Heights estrenada als EEUU el 1939, i que aquí va exhibir-se amb el títol de Cumbres borrascosas. Què té a veure, ni que sigui agafat pels cabells, l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima d’Emily Brontë amb el poeta Carles Fages de Climent? Alguna cosa ens en va deixar dit l’escriptor Tomàs Roig i Llop, pare de Montserrat. Passada la guerra i a principis dels quaranta Fages va fundar -un gest poc conegut- la productora cinematogràfica Producciones de Climent. L’empresa portava un anagrama amb el Portal de la Gallarda de Castelló d’Empúries, la seva residència empordanesa –llavors vivia a la Gran Via de Barcelona. Als anys quaranta el franquisme va convertir el país en una desolada estepa, i l’autor del Crist de la Tramuntana devia adonar-se que el personal s’aficionava i molt al cine. Les opcions eren escasses i una sessió de dues pel·lícules omplia les tardes de diumenge i permetia, com se sol dir, una certa evasió. Fages devia pensar -llavors passava certa penúria econòmica- que promovent alguna pel·lícula faria dinerets. Endavant, doncs. El primer, i després es veurà que l’únic film que va materialitzar Producciones de Climent, amb la Banca Garriga Nogués d’intermediària financera, va ser Mosquita en Palacio (1943). La cinta, amb guió i direcció de Joan Parellada, va elaborar-se a partir de l’obra teatral del mateix títol d’Adolfo Torrado, estrenada el 1940; els protagonistes van ser Isabel ‘Isabelita’ Garcés, que després va tenir cert succés en el teatre i el cine espanyols, i els catalans la guapa Marta Santaolalla i Rafael Duran. Però mentre l’obra teatral més o menys sobrevivia a les sales castellanes, la pel·lícula va resultar un absolut fracàs, amb grans pèrdues dineràries per a Fages. El poeta però no es deixava vèncer fàcilment i encara va il·lusionar-se a rodar una versió de la novel·la de Marià Vayreda La punyalada que no va arribar a port. Ara bé, si Mosquita en Palacio va ser un fiasco, inopinadament va enriquir la distribuïdora facilitant una extraordinària estrena en la grisalla cinematogràfica hispànica. Resulta que les lleis franquistes permetien importar dos films estrangers si se n’estrenava un d’espanyol. Doncs bé, una de les pel·lícules que va poder importar-se dels Estats Units va ser la que va exhibir-se, traduït el títol i doblats els diàlegs, com a la cèlebre i exitosa Cumbres borrascosas, protagonitzada per Laurence Olivier, David Niven, Hugh Williams, Merle Oberon...