L’aligot no era mort

Semblava, fa uns anys, que estava desterrat. Que només treia el cap un cop l’any, per la Hispanitat, quan els fanàtics es concentren a Montjuïc per enaltir els valors de la ultradreta. La bandera espanyola amb el pollastre al mig, se suposa, va en contra de tot el que hauria de representar una democràcia. És un cant a una dictadura, a la persecució i a la repressió. Però si se li suposava una vida de subterfugi, arran del procés català ens hem adonat que simplement era un miratge més d’aquesta Espanya constitucional que s’entesten a perpetuar. Si ningú s’atrevia a treure-la al carrer, ara resulta que està de moda. Almenys en algunes de les últimes manifestacions que s’han fet a l’Estat i moltes de les quals han estat apadrinades per Ciutadans i el PP, sense oblidar, òbviament, els fanàtics de Vox.

La realitat, però, és que aquesta bandera, la del pollastre, continua essent totalment legal. Segons la llei de memòria històrica, exhibir-la només és il·legal si es mostra en un edifici oficial o si ho fa un poder públic. Simplement no és la bandera oficial, sinó d’una altra època, i s’associa al franquisme. Però mostrar-la no és il·legal. Ja som al cap del carrer. Tampoc el Codi Penal penalitza l’ús de símbols associats al règim de Franco. El 2013, CiU va proposar al Congrés la tipificació com a delicte de l’apologia i enaltiment del franquisme. Ho van consensuar amb el PSOE, IU, UPyD i UPN. Per qui va ser rebutjada? Per la majoria del PP.

Una cosa és que el pollastre sigui legal i que s’escudin en la llibertat d’expressió. Una altra cosa és que a l’Estat se segueixi anant 43 anys tard i que no es prengui exemple d’altres països com Alemanya, que d’antidemocràtics en són poc sospitosos i tenen prohibida qualsevol simbologia nazi. Això sí, pels de l’aligot, la mare de tots els mals és portar un llaç groc en solidaritat amb uns polítics empresonats sense sentit. Perquè n’hi ha que no exhibeixen el pollastre. Però el tenen interioritzat.