Embarassos perillosos

La polèmica entre l’actriu Aina Clotet i la també actriu i directora Leticia Dolera per no haver donat el paper protagonista d’una sèrie a Clotet a causa del seu embaràs ha desfermat les xarxes socials. Dona contra dona, i a més, l’acció la protagonitza una destacada i ferma feminista com és Dolera. Les veus contra el moviment feminista –en un moment tan polaritzat com l’actual– tampoc s’han fet esperar a la barra de bar en què en molts casos es converteix Twitter. El cas no deixa de ser sorprenent perquè en el comunicat que va publicar l’actriu afirma que estava disposada a cedir el seu sou per poder pagar el cost addicional que suposés per a la producció la seva gestació. La desprotecció que encara pateixen les dones si volen ser mares i els entrebancs que troben en la seva carrera professional són evidents. Sí, és cert que les dones treballen des de temps immemorials. També m’havien explicat que moltes parien entre el soroll incessant dels telers de les fàbriques tèxtils en plena Revolució Industrial i al cap de poques hores tornaven a la feina. Les que eren prou fortes. Ni baixa per maternitat ni feminisme que valgués. En ple segle XXI encara imperen els horaris de treball organitzats per homes, en un món manat per homes, però en el qual també cauen les mateixes dones. Problema de sistema. I què hauria passat si Dolera hagués estat un director de cinema? Aquí ho deixo.