Rei de França

El títol d’aquest article no és cap referència irònica al president Macron ni als dos pretendents al tron de França: Enric, de la casa d’Orleans, i el franquista declarat Luis Alfonso, de la casa borbònica. Senzillament, diu el que diu: França té rei. O més acuradament, té tres reis, que viuen a 16.000 quilòmetres de París, i regnen sobre les illes de Wallis i Futuna, al bell mig de l’oceà Pacífic. Perquè més enllà de la França europea, existeix una complexa xarxa de territoris hereva de les restes de l’antic imperi colonial francès que agrupa gairebé tres milions de ciutadans amb passaport francès, entre ells els més de dotze mil habitants de Wallis i Futuna. Són el que coneixem comunament com els francesos d’ultramar, entre els quals cal comptar els pobles autòctons d’aquests territoris més els francesos arribats de la metròpoli al llarg de la història.

Respecte a la Unió Europea, aquests territoris tenen tot un seguit de consideracions i tractes especials. Bàsicament els tractats de la UE els divideixen en dos: les regions ultraperifèriques (RUP) i els Països i Territoris d’Ultramar (PTU). Les RUP, com les Canàries, la Guaiana o Martinica són territori de la UE i els seus habitants en són ciutadans de ple dret. En el cas dels PTU, els territoris no formen part de la UE, però els seus habitants sí que estan considerats ciutadans de la UE de ple dret. Aquest darrer és el cas de territoris francesos com Nova Caledònia o britànics com les illes Falkland. Les illes de Wallis i Futuna també són un PTU europeu, que la Constitució francesa designa com a col·lectivitat d’ultramar. Pot ser un territori de tan sols 124 quilòmetres quadrats, més o menys com Liechtenstein, però segurament és el més enrevessat de tot França en termes polítics, ja que s’hi superposen tres nivells de poder en equilibri inestable: el tradicional monàrquic, el colonial de l’Estat francès i el democràtic en assemblea. L’herència colonial francesa ve representada per l’alt administrador de la República a les illes, una mena de governador designat per l’Elisi, mentre que el sufragi universal s’expressa per mitjà d’una assemblea territorial dominada pels partits tradicionals francesos. Però sens dubte l’expressió de poder més especial, i única a França, són les monarquies autòctones plenament reconegudes per la República francesa.

Per complicar-ho encara més, aquestes dues illes tropicals es divideixen en tres regnes no hereditaris amb els seus monarques respectius i governs amb primers ministres reials i ministres. L’illa de Wallis és el regne d’Uvea, mentre que l’illa de Futuna està formada per dos regnes: Alo al sud-est i Sigave al nord-oest. Els reis són escollits pels caps tribals entre els membres de certes famílies aristocràtiques de llinatge reial i lluny de l’aparença de tranquil·litat que donen les seves palmeres i platges tropicals, les successions esdevenen sempre conflictives, com ara tot just fa dos anys, quan va esclatar una crisi política sense precedents i els trons van ser objectes de violentes disputes entre diversos aspirants. El 2016 el regne d’Uvea va caure en el caos quan es van constituir dos consells de caps tribals diferents i cadascun d’ells va elegir el seu rei. El palau reial va ser ocupat i només un acord in extremis per part dels principals caps tribals va permetre elegir Patalione Kanimoa com a nou rei, membre, per cert, de la dreta francesa. Per les mateixes dates el rei d’Alo, que poc abans havia aconseguit per primer cop que un cap d’estat francès, François Hollande, visités Futuna, va veure’s forçat a abdicar quan els seus caps tribals li van retirar el seu suport, per escollir Filipo Katoa com a nou monarca. En el cas del regne de Sigave, la renovació de la monarquia no va ser menys traumàtica. Després de set anys amb el tron vacant, el primer ministre reial va decidir entronitzar un membre de la família reial sense l’acord dels altres ministres i caps tribals, que van preferir després de setmanes de forta tensió escollir Eufenio Takala, membre de la família reial per línia materna, motiu pel qual el primer ministre havia evitat proposar-lo. Les crisis successòries van forçar a un ampli desplegament de gendarmes francesos a les dues illes tropicals.

Han passat dos anys i la calma ha tornat al Pacífic, però ara els tres reis de Wallis i Futuna volen ser rebuts en audiència pel president de França, l’autèntic sobirà sobre terres d’ultramar. El terratrèmol polític del referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia, amb un bon resultat per als independentistes canacs, no ha passat desapercebut a Wallis i Futuna, i ara els tres reis volen negociar un nou estatut polític per als seus regnes amb el tron de París.