Greta Thunberg

La Greta Thunberg és una adolescent sueca de 15 anys que, el dilluns 20 d’agost, en comptes de començar el curs escolar, va decidir fer vaga d’anar a l’escola i asseure’s davant del Parlament suec fins a les eleccions generals a Suècia. Com que a Suècia, a aquestes edats, l’assistència a l’escola és obligatòria, amb la seva acció, efectivament la Greta va trencar amb la legalitat vigent. I això per què? Doncs la Greta explicava que havia après a l’escola l’existència de l’escalfament global i de l’amenaça que representa per al futur del planeta. I que com més n’aprenia, més es preguntava: “Si aquest és un tema tan seriós, per què no estem parlant-ne i estudiant com resoldre’l constantment?” I la seva reacció davant de la passivitat que ella percebia a tot arreu va ser començar la seva vaga d’assistència a classe.

I així va asseure’s davant del Parlament, amb un rètol que deia “Vaga d’assistència a classe per l’escalfament global”, compartint amb els vianants la següent nota, on explicava els motius de la seva acció: “Els nens no fem el que ens dieu que hem de fer. Fem el que feu vosaltres. I atès que als grans us importa una merda el meu futur, a mi m’importarà el mateix. Em dic Greta i soc al novè any escolar. I rebutjo anar a l’escola com a denúncia de l’escalfament global fins a les eleccions generals sueques.”

Asseguda davant del Parlament, en comptes de la indiferència que ella s’esperava, va rebre el suport d’altres persones, grans i adolescents, que es varen sumar a la seva seguda, així com de les televisions nacionals de Suècia i Dinamarca i de sis diaris de gran tirada, tots els quals la varen entrevistar.

La moral d’aquesta història és que, davant de l’abdicació de la majoria dels adults del món a fer res contra l’escalfament global, són els nens i els adolescents, que són els que rebran el ple impacte d’aquest escalfament, els que, d’una banda, no poden comprendre la passivitat dels adults, i de l’altra, per aquesta mateixa passivitat, han d’acabar passant a l’acció, i fer el que ja han entès que els adults no faran per ells, per més que se n’omplin la boca. I és que la situació actual no té ni cap ni peus. Els mateixos adults que inverteixen una part enorme del seu temps i recursos a procurar, i preparar, un futur millor per a fills, nets i nebots, quan arriben a l’escalfament global, que està destinat a canviar de forma radical el món on viuran aquests mateixos fills, nets i nebots, llavors, o bé ignoren el tema completament, o decideixen no fer-hi absolutament res, malgrat que els canvis que venen molt probablement faran irrellevants tots els seus esforços presents i futurs de preparar un millor futur per als seus.