Opinió

Vuits i nous

Herois i traïdors

“Bertolucci va ser acusat d’abusar de la seva actriu a ‘L’últim tango’

A les onze del matí de dilluns vaig saber la mort de Bernardo Bertolucci, de 77 anys. Vaig buscar informació sobre la seva persona i vaig descobrir que la “xarxa” oferia la possibilitat de veure L’estratègia de l’aranya. A l’hora de dinar ja l’havia enllestida. La condició de jubilat fa administrar el temps com vols i sense remordiments. Em sembla que és la pel·lícula seva que més m’agrada. No té la concisió ni l’enrevessada intel·ligència del conte de Jorge Luis Borges en què es basa (Tema del traidor y del héroe) però exercita de manera brillant un estil propi, amb elements trobats a Rossellini, Pasolini i Visconti, bons mestres. El jove protagonista descobreix que el seu pare no és el màrtir antifeixista que el poble venera sinó que va ser un traïdor a la causa. Només tres homes ho saben: els amics, els que el van matar per indicació resignada seva amb la intenció de no decebre la gent i perpetuar-li el prestigi. El jove, que ha arribat al poble amb tren, se’n vol escapar amb el mateix mitjà. Comprovarà, i ara sembla un conte de Pere Calders, que per aquella estació fa anys que no en circula cap. S’haurà de quedar, atrapat a la teranyina. Tot s’ha de dir: la tragèdia que el lliga a la figura paterna queda endolcida per Alida Valli, amant del pare que ara espera el fill a casa seva amb un tall de síndria a taula. El pobre Joseph Cotten va tenir més pega: esperava ell la Valli, i ella li va passar de llarg en aquell camí del cementiri vienès. Una altra història d’herois incerts.

Després van venir L’últim tango a París, Novecento... Una bona i també irregular filmografia, premiada amb una pila d’Oscar en ocasió de L’últim emperador. Aquí tothom li recorda L’últim tango, la pel·lícula que va fer que els catalans descobríssim Perpinyà, una ciutat que sempre ens havia caigut lluny o havia estat de pas. La vam explorar i ens vam trobar amb una llotja gòtica, un ajuntament que havia acollit la delegació de la Generalitat, un castell que havia estat dels reis del Rosselló i Mallorca i una torre amb la bandera catalana sempre. No tot va ser sexe i mantega.

Últimament es va saber que en l’escena de la mantega, Bertolucci i Marlon Brando es van conxorxar per humiliar l’actriu Maria Schneider, que no s’esperava l’atac per darrere. La cotització personal del director va baixar uns graus. No hi ha ningú lliure de traïdories? Borges, que va voler morir a Suïssa, el país, segons ell, habitat per uns conjurats en defensa de la llibertat i la pau, havia donat suport als dictadors de l’Argentina, la seva pàtria. Té una frase cèlebre: “La democràcia és un abús de l’estadística.” Fa gràcia, però és inquietant. De debò tots tenim un titular a cinc columnes que ens pot arruïnar la vida, com afirma Lluís Foix, periodista que n’ha vist de totes?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia