De set en set
Muralistes
L’església de Saurí, al Pallars Sobirà, ha estrenat fa pocs dies una excepcional obra mural de Santi Moix, iniciativa sobre la qual he publicat articles aquí des de fa quatre anys. Aquest topant de la vall d’Àssua enriqueix així el mapa del muralisme contemporani basat en la pintura al fresc que una nissaga d’artistes de Tàrrega, els Minguell, ha estès fa temps per terres de Ponent i el Pirineu. El muralista Josep Minguell, un any més gran que Moix, ha treballat en murs civils (Diputació i Universitat de Lleida, Erill la Vall), religiosos (Tàrrega, Guimerà, Fondarella) i d’espais urbans (Sort). Segueix la tradició del seu pare, Jaume Minguell, que també va intervenir, sovint amb el seu fill, a les esglésies de Bellpuig, Tornabous, Verdú, Vallbona de les Monges, tal com ho ha reportat Roser Banyeres a la revista Ara Lleida. Pintar al fresc és un mètode que requereix genialitat i sabers específics. És una tècnica antiga basada en el procés químic natural de la carbonatació de l’hidrat de calci contingut en el lliscat al fresc. Poc té a veure aquest procediment amb el muralisme del Sert de la catedral de Vic, fet amb teles enganxades a les parets. Santi Moix ha pogut treballar a Saurí amb operaris del país, experts i entusiastes. La gent del poble ha fet costat a l’artista, que ha sublimat l’interior del petit temple amb colors i formes que evoquen llum, sons i olors d’un indret que amb la seva obra esdevé un nou referent en la projecció internacional de la catalanitat cultural.