L’empat que ja es decanta

Més enllà dels grans titulars mediàtics, les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió –si s’hi grata una mica més– donen per fer multitud d’anàlisis derivades que duen a reflexions significatives. Sense perdre de vista mai, és clar, que no són la veritat absoluta i poden resultar esbiaixades per molts motius. Però marquen tendències de futur, que diuen els experts.

De l’últim CEO resulta interessant remirar una taula (plana 96). Ajunta el record de vot de les últimes eleccions al Parlament amb la intenció en les properes. És a dir, fotografia els possibles transvasaments entre forces. Els principals es donen dins dels blocs: un 19,3% de vots que perd JxCat, per exemple, van a ERC, que al seu torn en cedeix un 10% a la CUP. A l’altre cantó, un 6,2% de Cs i un 4,4% del PP van al PSC, que alhora perd el 7,6% cap als comuns. Els més rellevants, però, són els que es donen entre els blocs, els que poden trencar l’empat tècnic que hi ha de facto. I aquí es veu que els comuns guanyen més adeptes que no pas en perden entre votants del PSC i fins i tot de Cs. I es veu que el discurs d’ERC d’eixamplar la base fa forat, ja que a més de ser el partit amb el vot més fidel, de fet és l’únic independentista que arrabassa vots de l’unionisme, ja que rep percentatges nets del PSC, els comuns i fins i tot de Cs. Xifres certament molt petites, però que denoten moviments en blocs que semblaven granítics. I el resum és que el sobiranisme en conjunt té saldo positiu, creix. Per entendre’ns: pesca més l’independentisme al bloc del 155 que a l’inrevés, i els comuns reben més de Cs i PSC que no de CUP i ERC. Fins i tot el PSC pesca molt més a Cs que no a l’inrevés. La fotografia es mou per baix, allà on l’empat es decantarà. I no és cap on voldria l’unionisme.