opinió

Líders de proximitat

La «crisi de la neu» ha posat al descobert, una vegada més, l'excel·lent tasca de la majoria d'alcaldes i alcaldesses, que han exercit el lideratge que els pertocava en la gestió d'una situació que superava tothom

Els alcaldes i alcaldesses han sabut estar en el lloc que els pertocava, quan més se'ls necessitava i quan ningú més no aportava solucions

Tothom coneix a bastament el que ha passat a Catalunya i sobretot a les comarques gironines entre el dilluns dia 8 i el diumenge dia 14 a causa de la nevada: carreteres tallades i vehicles bloquejats amb persones a dintre, talls de corrent eterns i poblacions senceres totalment aïllades.

De tot plegat és desprèn, una vegada més, que no estàvem preparats, que les infraestructures tenien moltes mancances i que la coordinació abans i durant la nevada no ha estat exemplar. Ara cal afrontar noves problemàtiques per retornar, amb seguretat, a la vida quotidiana i resoldre abans de l'estiu els efectes d'aquesta situació als boscos.

La crisi de la neu, però, també ha posat al descobert, una vegada més, l'excel·lent tasca de la majoria d'alcaldes i alcaldesses, que han exercit el lideratge que els pertocava en la gestió d'una situació que superava tothom.

Els responsables municipals han estat els primers, i el únics, a donar la cara i buscar solucions, a atendre la ciutadania i a organitzar els serveis essencials. Un fet que no tindria valor per si sol, si no hi afegim les dificultats de la manca de recursos, tècnics, humans i econòmics, i l'absència de proactivitat d'aquells a qui corresponia resoldre el problema i, sovint, la incomprensió i la impaciència dels mateixos ciutadans; però també quelcom que és essencial, la manca absoluta d'informació en uns moments en què aquesta era del tot necessària. Els alcaldes i alcaldesses han sabut estar en el lloc que els pertocava, quan més se'ls necessitava i quan ningú més no aportava solucions.

Tot i que la legislació atorga als alcaldes i alcaldesses molta responsabilitat, no els atorga cap mitjà per fer front a crisis com la viscuda. No tenen poder executiu sobre els cossos de seguretat i de protecció que, malgrat treballar al terme municipal, depenen de la Conselleria d'Interior de la Generalitat; no tenen interlocució directa amb els veritables responsables de les grans companyies subministradores d'energia; no disposen dels recursos humans i materials per fer front a emergències d'aquesta índole, i s'han de conformar amb l'espera telefònica a què els sotmeten, massa sovint, els veritables poders.

Els alcaldes i alcaldesses gironins han donat exemple, han fet bé la seva feina i algú hauria de començar a tenir-los en compte a l'hora de gestionar situacions com les viscudes, a tenir en compte el poder municipal quan aquest es demostra tan efectiu com ara. Com deia recentment en unes declaracions l'alcaldessa de Palamós, Teresa Farrés, ara tenim l'oportunitat de defensar i de fer valer un nou model municipal davant d'altres fórmules que es plantegen ineficaces, lentes i inútils.

Cal que, a part de donar-los responsabilitats mitjançant les lleis, se'ls donin les potestats per exercir el comandament sobre qualsevol efectiu que operi al terme municipal i poder actuar com els veritables responsables polítics de proximitat i els únics que poden donar, com ja s'ha demostrat, una resposta ràpida, creïble i eficient en situacions d'emergència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.