LA GALERIA
Saba Nova
No es pot trobar un nou director o directora que agafi la batuta de la coral i eviti la desaparició d’un caliu artístic tan important?
El passat diumenge 25 de novembre a les 6 de la tarda, el Teatre Municipal de Girona es va omplir gairebé totalment per acollir la celebració dels 50 anys d’existència de Saba Nova, un període molt llarg durant el qual la professora Roser Busquets i Verdaguer, ajudada per l’Esperança Pèlach i alguna altra col·laboradora qualificada, ha estat portant el timó d’aquesta coral, sense defallir i amb total dedicació. El concert fou un èxit; el programa, acurat; tothom s’hi va sentir molt bé; tingué, òbviament, un gran pòsit d’emotivitat i va ser, alhora, un homenatge sincer a la Roser Busquets. Saba Nova va néixer gràcies al mestre Josep Viader, l’any 1968. Dotze anys abans, la tardor de 1956, havia creat la seva obra predilecta: la Capella Polifònica. Aquesta formació, que s’havia presentat al públic gironí el 26 de novembre de 1957, en un concert al cine Modern, ja havia assolit, aleshores, una qualitat envejable i el seu director pretenia disposar d’un conjunt de gent jove a la reserva, els integrants del qual, quan fos necessari, puguessin anar passant a la Capella Polifònica i, així, aquesta no es ressentís dels canvis obligats. Saba Nova venia a ser com el segon equip o el filial d’un gran club de futbol. Encara creà l’anomenat Grup Intermedi per possibilitar tot l’escalat d’edats. En principi, a Saba Nova disposava d’un grup reduït d’uns catorze nens. La primera actuació de la coral va tenir lloc el 20 de juny de 1969 al pati de la Casa de Cultura de Girona i, el mateix any, ja participava en la III Trobada de Corals Infantils de Catalunya al Palau d’Esports de Barcelona, amb l’escenificació musical del conte El flautista de Hamelín. Viader aviat confià en la Roser Busquets perquè se’n responsabilitzés. I així ha durat cinquanta anys. La Roser ara s’ha fet gran i vol reposar d’aquesta obligació. Llança, doncs, la tovallola. El concert de celebració del diumenge 25 donava, però, la sensació de punt final de la pròpia institució. Com si plegués la Sra. Busquets i, alhora, s’extingís tot el planter. Jo soc, en aquestes coses, de tarannà conservador. Les entitats culturals costen tant d’aixecar que és un pecat deixar-les perdre. No es pot trobar un nou director o directora que agafi la batuta de Saba Nova i eviti la desaparició d’un caliu artístic tan important i retorni, si cal, a la idea del mestre fundador? M’agradaria per la feina que han fet i que fan, pel record del mestre Viader i perquè l’obra de la Roser tingués continuïtat.
