Charlotte

David Foenkinos va conèixer la història de Charlotte Salomon i el va commocionar. L’autor francès tardaria vuit anys a escriure Charlotte, el llibre biogràfic que relata la vida de la pintora alemanya d’origen jueu assassinada a Auschwitz el 1943. “Des que la vaig descobrir no em va abandonar, era una passió obsessiva. Volia que la gent la descobrís”, explicava en conversa amb la periodista Anna Guitart, dijous al monestir de Pedralbes, que exhibeix fins al 17 de febrer l’exposició Vida? o Teatre? sobre l’artista. Nascuda a Berlín el 1917 en una família acomodada d’intel·lectuals, la seva és una vida marcada per la mort, la de les dones de la família. La besàvia, la tieta, la mare, l’àvia, totes es van suïcidar. I malgrat que l’avi l’empenyia a fer el mateix, ella va triar la vida. I amb la vida, l’art. A l’exili a Saint-Jean-Cap-Ferrat, on es va instal·lar fugint del nazisme, Salomon trenca amb la maledicció familiar gràcies a la creació. I no obstant això, el 1943 és denunciada per un col·laborador francès, deportada i assassinada a Auschwitz. Tenia 26 anys. “S’escapa de la tragèdia familiar i es veu atrapada per la tragèdia del segle”, resumia Foenkinos, que la descriu “com un ésser i una artista excepcional”. El seu premiat llibre ho reflecteix. Dur i lluminós, molts hem arribat a l’artista gràcies a l’escriptor parisenc. “Cada persona que descobreix Charlotte Salomon és una victòria”, reblava. Llibre i exposició, imprescindibles.