Millor dir-li pel seu nom

Tinguem-ho clar. Es fa un mal favor a la societat en general, i a les futures generacions en particular, quan es participa d’aquesta estranya dinàmica de blanquejar allò que és injustificable. És un error descomunal contribuir a normalitzar determinades actituds que van guanyant terreny en lloc de treballar plegats per denunciar-les i erradicar-les. Si l’única cosa que al presentador de la gala de la Pilota d’Or se li acut preguntar-li a la millor futbolista del món és si sap fer twerking, aquest personatge és un masclista, amb tots els ets i uts. No val afirmar que va fer un comentari desafortunat. Si calles davant qualsevol mostra de masclisme, n’ets còmplice. Si la gent vota un partit d’extrema dreta amb un programa que guarda infinites similituds amb l’època preconstitucional, se l’ha de poder titllar de feixista, per molt que la ignorància l’hagi conduït per aquell camí. Si algú culpa l’independentisme fins i tot de la mort de Kennedy o del canvi climàtic, s’ha de dir en veu alta que és un manipulador. I fins i tot una mala persona. Si algú no ha entès de debò, fora del teatre dels hemicicles, per què determinades forces polítiques no poden votar a favor del pressupost de l’Estat, potser és que és un neci. I si algú es retorça per dins en sentir-se encasellat dins d’un determinat grup, doncs potser és que encara és a temps de posar-se davant d’un mirall i rectificar. Que mai és tard per acceptar l’error, demanar disculpes si escau, i fer marxa enrere.