Full de ruta
La marmota catalana
El trencaclosques hispànic està quasi complet. Hi falten poques peces per posar. L’última hi ha encaixat de nassos. És la de Vox, entrant a cavall al Parlament andalús i anunciant un 155 elevat a infinit a Catalunya, o sigui la liquidació de l’autonomia. Era fàcil trobar-li el lloc, perquè a un costat l’esperaven les del PP i Ciudadanos banalitzant el feixisme, blanquejant la repressió i barallant-se per ser el més contundent amb la Catalunya sobiranista que amenaça la unitat d’Espanya. I a l’altre cantó, també encaixava de meravella amb el grup de peces de les agressions urbanes a gent amb estelades, gent amb llaços grocs o periodistes que els retraten tal com són; dels escamots d’encaputxats armats amb cúters, pals i el que faci falta; o la dels autors de les razzies que entren en una escola, ataquen una ràdio o decoren amb esvàstiques portes i façanes.
Una mica més avall, hi trobem la Susana Díaz sortint del seu cortijo..., ah! no, no, disculpin, que és la seu del govern andalús; i allà va ella, amb cara de pomes agres, atribuint la seva desfeta electoral a no haver parlat prou dels catalans. Aquesta també era fàcil! Perquè encaixava just al cantó de l’única peça que no cal col·locar perquè ja ve d’origen, que és la de la catalanofòbia, que és una mena d’accelerador de partícules electorals: multiplica els vots al que la sap atiar. Ben a prop, un grup de peces curiós, perquè estan lligades i ben lligades; hi surt la Constitució, la bandera bicolor, el rei Felipe amb una foto del seu pare honrant Franco, un sabre, un tricorni i el Tribunal Constitucional.
A l’altra punta del quadre, hi ha polítics catalans a la presó esperant judici, alguns en vaga de fam, i també hi ha mig govern refugiat a l’estranger. Al seu costat, una peça curiosa, la d’una colla de jutges al voltant de dues màquines: una impressora que escup una sentència condemnatòria i una trituradora trinxant piles de recursos i recusacions. I allà mateix la peça de la societat catalana, paralitzada, desconcertada, conscient d’estar vivint el seu dia de la marmota, sense saber ben bé com sortir del bucle.