A la tres
Extrema dreta coneguda
Aquesta setmana els redactors de Diario de Sevilla, Diario de Cádiz, Diario de Jerez, Europa Sur, Granada Hoy, Málaga Hoy, Huelva Información, El Día de Córdoba i Diario de Almería han rebut, segons ha denunciat el sindicat CNT, un correu electrònic amb l’ordre de no titllar Vox de partit ni d’ultradreta ni d’extrema dreta. Això no és nou als mitjans: Telemadrid ha reconegut que també havia decidit no titllar-lo així: “Igual que no titllem els partits d’extrema esquerra d’aquesta manera.” En les eleccions andaluses, les que han donat 12 diputats als ultradretans de Vox, aquest partit, el PP i Ciutadans van sumar 1.804.884 vots. L’any 2015, en les darreres eleccions autonòmiques a Andalusia els tres en van sumar 1.451.173. Vox multiplica els seus vots per 20 i entre els tres en guanyen uns 350.000 mentre el PSOE en perd 400.000; per tant, més enllà del transvasament directe de vot del PSOE a Vox –això està per estudiar per saber si els passa com a França–, l’esquerra s’ha quedat a casa. I la culpa d’això no és pas de Catalunya, Susana.
En tot cas, aquests dos fets, les ordres dels propietaris dels mitjans i la pèrdua de vots de la dreta, només venen a confirmar que és fals que l’extrema dreta arribi ara al parlamentarisme. D’entrada, perquè Blas Piñar ja va ser diputat però, sobretot, perquè sempre hi ha estat present, dins el PP. Necessitaria tot el diari per citar alguns exemples de declaracions i fets que vinculen alguns dels polítics del PP amb l’extrema dreta però ho deixarem en el fet que el mateix Consell d’Europa va posar Xavier García Albiol d’exemple de polític racista i xenòfob .
Ara, l’extrema dreta no ha estat només present al parlamentarisme, també a les institucions. De l’“atado y bien atado” a l’“a por ellos”. Des dels comandaments policials, que encara conviden els torturadors a les seves celebracions , fins a la judicatura, passant per l’administració de l’Estat – qui hi mana realment – i acabant per l’exèrcit, tot i que en aquest cas cal lloar l’intent del PSOE, a través de Narcís Serra, de democratitzar-lo. No, l’extrema dreta no arriba ara a la política espanyola.