Escriure i viure

La crisi econòmica, la necessitat d’adaptar-se als nous temps i la via de cercar la diversificació del negoci afecta de la mateixa manera totes les empreses i tots els professionals. El camp de la literatura i tot allò que l’envolta tampoc no viu aliè a aquesta obligació d’anar endavant, de trobar nous camins sense oblidar els vells. Potser per això l’agència literària Sandra Bruna manté la seva activitat de representació d’autors però va obrint un ventall de noves apostes destinades a captivar, animar i, en certa manera, formar nous escriptors que potser algun dia militaran amb ple dret a l’escuderia de l’agència.

En aquesta línia de treball podríem emmarcar l’espai Historias donde vivo, un territori virtual que funciona en paral·lel a l’agència i que serveix per acollir autors que comencen o que volen millorar, i per això inclou un servei d’assessorament i valoració de textos i un univers privat on es poden trobar consells, cursos, material de treball i fins i tot un bar virtual on fer-la petar, tota una estructura orientada a canalitzar les vocacions literàries, a educar-les i a oferir, com a premi final si hi ha mèrits suficients, la possibilitat de formar part del rol d’autors que basteixen el catàleg de l’agència. En aquest capítol formatiu acaben d’incorporar el curs Planifica tu novela en doce pasos, un manual de treball realitzat per María Luisa i Núria Penín Navascués. És un kit per a escriptors amb un manual i un curs en línia de 25 hores de durada que va destinat a la gent que vol aprendre a plantejar una novel·la.

Un quadern de treball, un curs teòric d’escriptura, l’entrada lliure a l’aula virtual i un fòrum, elements tradicionals combinats amb les noves tecnologies i les xarxes socials per obrir una nova finestra d’aprenentatge, una via oberta a tothom que, d’una manera o una altra, sent la necessitat d’escriure però que no acaba de saber ben bé com fer-ho, com portar-ho a la pràctica, com convertir una idea en una història, una vivència en una novel·la. Dissenyar la trama, planificar escenes, plantejar el fil argumental de la narració, dibuixar el caràcter dels personatges principals i marcar el paper concret dels secundaris que els han d’acompanyar, escollir i desenvolupar la veu narrativa, en definitiva tot allò que pot arribar a convertir-se en un escull per a qualsevol persona que vulgui escriure, sigui amb voluntat d’arribar al món professional, sigui senzillament com una eina de reconeixement interior.

I un petit ‘spoiler’ final, un consell per evitar allò de la por a la pàgina en blanc. Només hi ha una opció, escriure. Diuen les impulsores del mètode que és molt més fàcil corregir que crear, així que el secret rau en anar omplint paper i després ja hi haurà temps d’esborrar, de corregir i de canviar. Una mica com la vida, es va vivint i, si es pot i hi ha temps, ganes i possibilitats, es prova de corregir allò que s’ha fet malament.