De set en set
Qui ha dit Eslovènia?
Han estat a Eslovènia? És un país preciós, modern, i en 20.000 km² té de tot: mar i muntanya, paisatges mediterranis i alpins, una capital encisadora i un impactant patrimoni natural i cultural. Gairebé tothom hi parla anglès, l’únic port industrial és un dels principals importadors de cotxes d’Europa, al seu petit tram de costa, que havia estat Vèneto, s’hi respecta i promou la cultura italiana i és de molt l’estat amb major renda per càpita de l’exIugoslàvia, superior a la portuguesa i no tan lluny de l’espanyola. I amb vinyeta vas per l’autopista. Amb dos milions d’habitants, és a la UE, a l’euro i si bé no sol sortir a la foto de les potències ni a les seccions d’internacional, avui s’hi viu raonablement bé, lluny dels focus. Qui pogués ser així oi?
És clar que Eslovènia va patir molt per ser independent, perquè després d’arribar-hi per vies del tot democràtiques va ser ocupada per un exèrcit iugoslau que, al cap de pocs dies, la deixaria estar per acarnissar-se amb bosnians i croats i sembrar el terror als Balcans. La “via eslovena” que invoca el president Torra l’ha invocat l’independentisme català sempre, com ha invocat les de tots els pobles alçats a les urnes per reclamar les regnes del seu futur: les vies bàltiques, l’escocesa, la quebequesa... Arrimadas ho admetia ahir en esmentar articles del 2013 que just fins ara no l’han molestat. Igual que diaris que ara ho venen en portada com un escàndol en el seu dia ho posaven d’exemple als editorials. La foto del president català rebut pel d’un estat de la UE, la primera en molts anys, haurà fet mal, i l’unionisme en ple s’hi ha tornat capgirant de nou el relat amb la intenció de fer passar l’independentisme pel contrari del que és i justificar un nou 155 obscè. El més trist, però, és que el sobiranisme caigui en la trampa i doni vida a una polèmica tan artificial com inflada. No els hauria de fer ni cas.