Demà, calma

Demà ha de ser un dia de gran mobilització. Una jornada pacífica i reivindicativa com mai, però com sempre ho ha estat, defugint provocacions, que hi seran. Però caure-hi deslegitimaria l’objectiu. Els catalans hem demostrat que som gent de pau. Que som capaços de fer manifestacions multitudinàries cada Onze de Setembre sense que hi aparegui un bri de violència. Que tenim una actitud modèlica i cívica quan centenars de milers de persones ens trobem per reclamar una independència tan necessària respecte d’un país al qual s’està fent molt llarg això de sortir del franquisme. I ha estat aquesta manera de fer la que ens ha donat prestigi de cara a enfora. I força. La reacció de la població per l’1 d’Octubre en va ser una demostració. Mentre els qui portaven les armes les utilitzaven, els qui no les portaven les patien. I malgrat les ferides, això ens va donar més determinació, encara, per aconseguir l’objectiu.

Demà no faltaran provocacions. De fet ja han anunciat que Barcelona estarà assetjada. Un desplegament de policies espanyols que ja van demostrar, fa un any, quin pa hi donen. El perill d’aquesta provocació, però, no són ells. L’objectiu serà posar els Mossos en una tessitura que als del 155 els vagi bé. Si no actuen, serà perquè tenen ordres polítiques de no fer-ho. Si ho fan, serà perquè els catalans som uns radicals violents. Per tant, la millor manera per sortir indemnes de tot plegat és el que sempre hem practicat: el pacifisme. Siguem intel·ligents. Perquè ja hem vist com son. Dia sí i dia també sentim l’aprenent d’Aznar dient que apliquin el 155, dient desequilibrat a un president de la Generalitat –i, per tant, a un país– i pràcticament demanant l’aniquilació d’un poble. Veiem com l’extrema dreta guanya posicions al país veí i com els Ciudadanos manipulen i menteixen. Perfecte. Si és el país que ells volen, que se’ls quedin a la pell de toro. Però nosaltres construïm el país que nosaltres volem. En pau. I demà és un dia per demostrar-ho.