Vuits i nous
Nadal a presó
“Demanar que es posi fi a la vaga de fam, és altruista o egoista?
Sí, sí: llums de Nadal i fires de pessebres i mercats de galls de pota blava o negra. “Ara ve Nadal, matarem el gall...” Però amb presos polítics, uns quants en vaga de fam. Tinc demanada hora per visitar en Jordi Cuixart. Em va escriure des de la presó de Madrid. Li vaig respondre. Em va tornar a escriure. Quan el van acostar a Catalunya amb els seus companys d’infortuni em vaig decidir a veure’l en persona. Tothom em passa al davant: la seva família, i també col·legues amb més nom i influència. Em deia a la carta que em llegeix perquè li arriba el diari. Jordi Cuixart: salutacions, records, escalf. A tu, als altres i als de la vaga de fam. Bon Nadal? A pesar de tot o sobretot, bon Nadal. “És més forta la nit de Nadal.” Bon any? I tant, i més que mai: bon any. L’any del judici. L’ha visitat el dissident pacifista xinès Ai Weiwei. Que passi davant meu amb molt de gust. La visita és important per propagar la situació dels presos, com ho és la carta que els vaguistes han enviat a mandataris del món per denunciar la injustícia i la presó provisional inhumana i venjativa...
El centre de la política catalana és a la presó de Lledoners. També al vacil·lat Palau de la Generalitat o al remot nord de Waterloo (un record i un escalf als exiliats de Waterloo), però amb més intensitat a Lledoners des d’on Oriol Junqueras elabora doctrina i estratègies i Jordi Sànchez, en vaga de fam, emet consells. Entre els últims, que les protestes de demà a Barcelona siguin pacífiques i que els presidents Joaquim Torra i Pedro Sánchez es reuneixin per parlar, ara que aquest segon serà a Barcelona amb motiu d’un Consell de Ministres en principi inoportú. De “parlar” en diuen també “dialogar”. Jo prefereixo “política”, que engloba i dona per fets l’enraonament i el diàleg. El que és inoportú es pot convertir en oportunitat. Jordi Sànchez va ser el segon aspirant a presidir la Generalitat després que Carles Puigdemont quedés judicialment descartat. Per la mateixa raó hi va quedar ell. Jordi Turull va ser la tercera provatura. Se’l va empresonar quan acabava de presentar-se i ara fa vaga de fam i és a la infermeria. Torra va ser la quarta. D’entrada em va sorprendre l’opció Sànchez. El coneixia, hi havia parlat, havíem coincidit a llocs, però president de la Generalitat? Ara veig que hauria estat un gran president, per “als seus” i per al conjunt de catalans. Potser encara ho pugui ser. Bon any, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras. També a Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Quim Forn, aquests dos també en dejuni. Pateixen i ens fan patir tant... Demanar que es posi fi a una vaga de fam és una sol·licitud altruista o egoista? Jo la vull altruista però els conceptes es confonen. “I tan pobres com som.” I dèbils. Ara ve Nadal i hem de matar el gall...
