De reüll
El penós cas Coderch
La família de l’arquitecte barceloní José Antonio Coderch ha cedit el seu arxiu al museu Reina Sofía, com avançava la setmana passada El País. Els hereus d’aquest geni de la construcció de la postguerra, afí al règim franquista, han escollit la capital de l’Estat per dipositar (gratis) el conjunt documental després d’intentar tancar-ne la venda a la Generalitat per un milió d’euros. Aquesta doble manera tan deshonesta d’actuar els ha deixat en evidència. Per restituir la seva imatge, han enviat un comunicat en què puntualitzen que també van acabar oferint el fons de regal a la Generalitat, però –segons la seva versió– va tardar massa a respondre’ls i no va tenir la sensibilitat del museu madrileny per assumir la restauració dels papers, plens de fongs. El destí dels arxius dels creadors sol estar envoltat de polèmica, ja sigui per l’avarícia dels descendents o per la desídia de les institucions. En clau patrimonial, la marxa de l’arxiu Coderch és una pèssima notícia per a Catalunya. El seu lloc natural era el Col·legi d’Arquitectes, al costat dels més de 150 arxius (tots donats) que en fan el centre per excel·lència de l’arquitectura del país. Però, en lloc de perdre el temps amb laments i retrets, les nostres administracions tenen prou feina amb els nombrosos llegats d’altres creadors que s’estan florint en golfes i garatges, que poden acabar disgregats o inclús tirats als Encants i que Madrid mai no mourà un dit per salvar.