A la tres
2018, un any per oblidar
“Un any trist marcat pels presos polítics i, el que és pitjor, per l’absència de la política
L’any 2018 que avui s’acaba ha estat, en termes generals, un any dur, trist, dolent. No pot ser de cap més manera quan gran part de les informacions que he hagut de llegir i d’escriure tenen a veure amb una repressió brutal de l’Estat espanyol contra qui va donar veu al poble l’1-O. Nou persones que van cometre aquest execrable delicte, complir el que havien promès en una campanya electoral, s’han passat gran part de l’any a la presó, en una presó provisional mancada de tot sentit. Mancada de tot sentit ja que les úniques bones notícies que hem rebut aquest any ho han estat per part d’estaments judicials d’arreu d’Europa, estaments judicials que han fet més evident encara la injustícia de la presó provisional venjativa que viuen aquests nou presos polítics catalans. Ah, i quatre d’ells ja hi van començar l’any, a la presó.
En l’àmbit català, les notícies no han estat gaire millors. L’any passat va acabar amb unes eleccions imposades pel 155, unes eleccions que, de nou, va guanyar l’independentisme. Tot i això, els guanyadors de les eleccions no van poder investir qui volien. I no només això, un dels candidats proposats va ser empresonat enmig del debat d’investidura, cosa que deu ser prou inèdita. Els que van perdre les eleccions, doncs, no ho han acceptat i continuen amb les seves martingales per poder fer veure que l’independentisme no és majoritari, tot i haver aconseguit la majoria d’escons en les eleccions. És obvi que cadascú entén la democràcia com vol. La manca d’unitat d’acció independentista també ajuda a donar aquesta sensació de grisor. La unitat per la unitat no la vull pas, no seria bona. Els partits que lideren aquest procés tenen ideologies prou diferents, i això és bo. Però la transversalitat, que és bona per se en un objectiu com aquest, se’ns pot girar en contra. L’anàlisi dels fulls de ruta de tots els actors mostra que no seria tan difícil cercar un mínim comú denominador.
I el 2019? Doncs serà un any marcat pel judici de l’1-O. Tota l’acció de la política catalana i espanyola vinculada a una sentència judicial. El fracàs de la política. Esperem que aquesta reaparegui i que el to del darrer article del 2019 sigui un altre.
